Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
alunogen
Mineralogia i petrografia
Sulfat d’alumini hidratat, Al2(SO4)3·18H2O.
Cristallitza en el sistema triclínic, i forma masses fibroses, incolores, blanques o groguenques Té duresa 1,5-2 i pes específic 1,77
cinerita
Mineralogia i petrografia
Cendra volcànica consolidada per aglutinació dels seus elements, en medi aeri o aquós, fins a adquirir una certa cohesió i, a vegades, esquistositat.
Hom també en diu tosques volcàniques o tufs són de gra molt fi, blanques o grises, i generalment exfoliables Sovint presenten empremtes vegetals
boracita
Mineralogia i petrografia
Borat i clorur de magnesi, Mg3B7O13Cl.
Mineral dimorf, cúbic i ròmbic Es presenta en masses blanques o en cristalls translúcids, incolors o blavosos Té duresa 7-7,5 i pes específic 2,9
silvinita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per silvina.
Apareix en masses blanques, vermelloses o morades, amb una estructura granelluda, acompanyant quasi sempre l’halita, la carnallita, etc, i formant grans dipòsits de sal que constitueixen els criadors de sals potàssiques
arsenita
Mineralogia i petrografia
Sesquiòxid d’arsènic, As2O3.
Cristallitza en el sistema cúbic i es presenta en masses blanques pulverulentes formant pàtines sobre minerals d’arsènic en descomposició, principalment en l’arsenopirita Té duresa 1,5 i pes específic 3,86-3,88 És emprat en la fabricació de raticides
diòpsid

Diòpsid
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Silicat de magnesi i calci, CaMgSi2O6.
Mineral que cristallitza en el sitema monoclínic, la forma dels cristalls del qual és prismàtica, amb la secció recta quadrada També es presenta en forma granular o en masses Té una duresa de 6 i una densitat de 3,2-3,5, que augmenta amb el contingut en ferro És incolor o blanc en les varietats que no contenen ferro normalment és de color verd fosc Forma, conjuntament amb l’augita i l’hedenbergita, una sèrie contínua, tant per la composició química com per les propietats físiques Hom el troba sovint en les roques que han sofert un metamorfisme de grau mitjà i alt, sobretot en les que contenen…
sardònix
Mineralogia i petrografia
Varietat de calcedònia que presenta una alternança de franges vermelles i blanques.
sílice

fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
Química
Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars
, cristobalita
) com en una gran varietat de formes impures ( sorra
, àgata
, calcedònia
, òpal
, etc).
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte…
bauxita
bauxita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.
Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una roca…
variolita
Mineralogia i petrografia
Roca ígnia fosca constituïda per una diabasa que presenta esfèrules blanques de feldespats calcicosòdics.