Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
asteroide de tipus S
Astronomia
Mineralogia i petrografia
Asteroide moderadament reflector compost de silicats.
El asteroides de tipus S representen aproximadament el 17% dels asteroides coneguts i són el segon tipus més comú d’asteroides després dels asteroides de tipus C Són els cossos progenitors de les condrites més comunes, anomenades condrites ordinàries
gehlenita
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de calci, Ca2Al2SiO7
.
És el compost extrem de la sèrie de la melilita Cristallitza en el sistema tetragonal incolora grisa verdosa o marró Té una duresa de 5-6 i un pes específic de 3,038
cloritós | cloritosa
saussurita
Mineralogia i petrografia
Agregat mineral compacte compost d’albita, zoïsita, epidot i granat, produït per saussuritització.
lump
Mineralogia i petrografia
Terme que, en les roques sedimentàries carbonatades, designa un gra compost i lobulat.
Pot ésser constituït per agregació o per floculació de dos pellets o més, per òolits, per esquelets o fragments d’esquelets d’animals inferiors o d’algues calcàries, o bé per l’arrencada, mitjançant un corrent d’aigua, d’una làmina de llot calcari més o menys endurit
toleiïta
Mineralogia i petrografia
Tipus de basalt compost per plagiòclasi càlcica, piroxens (augita i, com a fet característic, hiperstena i pigeonita) i òxids de ferro.
Les toleiïtes o basalts toleiítics tenen quars normatiu i vidre silícic intersticial, mentre que la olivina n'és molt subordinada o absent És el tipus de roca dominant a la capa basàltica de l’escorça oceànica, i es genera als marges de placa constructius o dorsals centreoceàniques
longbanshyuttanita
Mineralogia i petrografia
Mineral que correspon a un compost químic natural de la fórmula Pb2Mn2Mg(AsO4)2(OH)4·6H2O.
Fou descobert l’any 2011 a Värmland, Suècia
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…