Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
anisomètric | anisomètrica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques granuloses constituïdes per grans de mides diferents.
holocristal·lí | holocristal·lina
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes per elements perfectament cristal·litzats.
hipidiomorf | hipidiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes majoritàriament per cristalls hipidiomorfs.
lepidoblàstic | lepidoblàstica
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura d’algunes roques metamòrfiques constituïdes per minerals d’hàbit fullós.
hipocristal·lí | hipocristal·lina
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques ígnies constituïdes en part per cristalls i en part per vidre.
ultramàfic | ultramàfica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques ígnies o metamòrfiques de composició química ultrabàsica i constituïdes majoritàriament (més del 90%) per minerals ferromagnesians.
Com a minerals característics de les roques ultramàfiques hi ha l’olivina, els piroxens i els amfíbols Les roques ultramàfiques es donen en ambients continentals, associades amb gabres, i en complexos ofiolítics
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals La…
argila
Argila
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Nom comú d’un tipus de roques sedimentàries no consolidades o poc endurides que contenen, bàsicament, partícules de diàmetres inferiors als 0,001 mm, i formades principalment per silicats d’alumini hidratats, que tenen propietats més o menys plàstiques (argiles plàstiques), refractàries, i adsorbents i desgreixants en sec (argiles esmèctiques) (terra de paraire).
Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…