Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
políedre cristal·lí
Mineralogia i petrografia
Porció de matèria cristal·lina limitada a l’exterior per cares planes espontànies.
Les partícules que resten dins l’espai polièdric del cristall són necessàriament ordenades segons lleis reticulars parallelepipèdiques
agregat cristal·lí
Mineralogia i petrografia
Agregat en el qual els elements reunits són cristalls de petites dimensions.
agregat cristal·lí regular
Mineralogia i petrografia
Associació de cristalls segons unes determinades lleis geomètriques de simetria.
Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
xarxa recíproca
Mineralogia i petrografia
Xarxa formada a partir de les translacions K=K1 b1 + K2 b2 + K3 b3
.
Els b i són els vectors de la xarxa cristallina a i definits per b 1 = a 2 × a 3 a 1 a 2 × a 3 , etc de la definició resulta que satifan que a 1 b 1 = 1, b 1 b 2 =0, etc sistema cristallí, zones de Brillouin
operació de simetria
Mineralogia i petrografia
Moviment que, en aplicar-lo a un cos o figura, fa que aquest resti en una posició que no pot ésser distingida de la posició original.
Aquesta noció d’operació de simetria és íntimament relacionada amb la noció d’element de simetria aquests elements són eixos, plans, centre de simetria i eixos d’inversió element Les operacions de simetria, definides per la diferent utilització d’un d’aquests elements o la combinació d’alguns d’ells, intervenen en l’establiment del concepte de sistema cristallí
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
sistema hexagonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria hexagonal , posseix un eix senari vertical, sis eixos binaris horitzontals formant angles de 30°, un pla de simetria normal a l’eix senari, sis plans que contenen aquest eix i normals als binaris, i centre de simetria