Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
agror
Mineralogia i petrografia
Capacitat d’un material d’emmagatzemar energia de deformació, la qual genera una gran densitat de defectes al seu interior quan és sotmès a un esforç mecànic extern.
En particular, en el cas dels materials cristallins, aquests defectes solen manifestar-se en forma de discontinuïtats de diferent abast en llur estructura, en les anomenades vacants, dislocacions i macles, entre d’altres
xarxa
Mineralogia i petrografia
En un cristall, ordenació regular de punts en l’espai; cadascun dels punts de la xarxa no implica necessàriament l’existència d’un àtom o una molècula, sinó que aquests punts són nusos espacials, és a dir maneres de distribuir-se els punts en l’espai.
El 1850 ABravais demostrà que hi ha catorze tipus d’ordenació regular, distribuint punts idèntics en l’espai, de manera que cada punt es repeteix a intervals regulars al llarg de cadascuna de les files reticulars de l’edifici d’un cristall Aquestes distribucions reben el nom de xarxes de Bravais , les quals són agrupades en els diferents sistemes cristallins sistema cristallí
ametista
ametista tallada
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Varietat fanerocristal·lina del quars, de color violat o blavós, de cristalls poc freqüents, que es troben sovint associats, reunits en druses.
Òpticament es caracteritzen per l’estructura estratificada de quars dextrogir i levogir Es pot presentar també en cavitats amigdaloides, en filons, en esquerdes d’esquists cristallins o de granit, i fins i tot en còdols Els exemplars de color violeta i ben transparents són molt apreciats en joieria N'han estat trobats a Vic, Sant Marçal de Montseny i Montjuïc
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions
axinita
Mineralogia i petrografia
Borosilicat d’alumini i calci amb quantitats variables de ferro, magnesi i manganès, (Ca,Mn,Fe)3Al2BO3Si4O12(OH).
Cristallitza en el sistema triclínic, formant cristalls poc o molt tabulars, d’arestes molt agudes i sovint reunits en druses És de color marró, gris o violaci, transparent, de fractura irregular, de lluïssor vítria, piroelèctric i de pleocroisme molt fort vista amb llum ultraviolada Té exfoliació clara, duresa 6,5-7 i pes específic 3,26-3,36 La seva formació és d’origen pneumatolític en les àrees de contacte de roques eruptives es troba també en escletxes d’esquists cristallins
anaxial
Mineralogia i petrografia
Dit dels cossos cristal·lins que no tenen eix de simetria.
geoda
geoda
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Cavitat d’una roca amb les parets entapissades d’agregats cristal·lins.
En les geodes hom troba els cristalls més ben formats de cada espècie mineralògica
ortosa
ortosa
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic i potàssic, KAlSi3O8.
Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques sedimentàries, tant…
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les combinacions químiques…
mètode de les línies de Becke
Mineralogia i petrografia
Mètode de determinació del valor relatiu dels índexs de refracció dels grans cristal·lins d’una preparació petrogràfica.
En els límits entre els grans, Becke observà unes línies lluminoses molt fines que es desplacen devers el gra menys refringent quan hom abaixa el tub del microscopi D’aquesta manera, pot ésser avaluat el valor relatiu de l’índex de refracció dels diferents minerals, prenent-ne un per exemple, el quars com a referència