Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
zoogènic | zoogènica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques que s’han format per deposició de les restes dels éssers vius.
calcària
El castell de Faió, emplaçat sobre replans tabulars de calcàries eocèniques, on l’Ebre passa encaixat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària que conté més d’un 50% de carbonat càlcic (CaCO3).
La calcària és formada essencialment per calcita Pot presentar estructures extremament variades, i l’origen és també molt divers Hom ha adoptat un criteri empíric per a classificar-la en funció dels components texturals els grans de calcita partícules que componen l’esquelet de la roca, que poden ésser d’origen detrític o orgànic, la micrita partícules calcàries de menys de 0,03 mm de diàmetre i el ciment component cristallí que omple els espais buits entre els grans Hom distingeix, així, vuit tipus distints de calcària la calcària micrítica que presenta més d’un 90% de micrita, la calcària…
cimentació
Mineralogia i petrografia
Procés de diagènesi
que transforma un sediment en una roca compacta i dura per deposició de minerals (calcita, sílice, etc) en els intersticis del material sedimentari solt, que se solda.
La cimentació pot ésser simultània a la sedimentació, o bé posterior
perla de caverna
Mineralogia i petrografia
Bola calcària blanca, que pot arribar a atènyer 5 cm de diàmetre i que hom pot trobar en concrecions de les cavitats formades per la deposició de capes concèntriques al voltant d’un petit nucli.
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…