Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
recristal·lització
Mineralogia i petrografia
Formació d’una nova cristal·lització en el si d’una roca; si aquesta és endògena, té lloc per accions internes químiques, tèrmiques o mecàniques que produïren la fusió d’alguns dels seus elements cristal·litzats, els quals, després, un cop variades les condicions, cristal·litzaren de nou.
Si la roca és exògena, té lloc per mitjà de la diagènesi, on intervé també la pressió i la circulació d’aigües mineralitzadores que dipositen substàncies que després cristallitzaren en el si de la roca
fanglomerat
Mineralogia i petrografia
Conglomerat de classificació molt escassa i litològicament molt heterogeni format per materials grossos inclosos en una matriu molt abundant.
És un dipòsit de forma de ventall que s’origina al peu dels torrents, just en el punt on el canvi brusc de pendent fa perdre força a l’aigua que arrossega els materials, els quals, amb elements de tots els tipus litològics, es dipositen sense cap classificació granulomètrica
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’origen secundari,…
creixement d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Increment de les dimensions d’un cristall.
El creixement d’un cristall consisteix, bàsicament, en l’adjunció dels constituents elementals àtom, ions, molècules del medi mare en què és submergit el cristall, a les cares ja existents del cristall Aquest mecanisme depèn del transport de matèria i calor experimentat en les interfícies cristall/medi mare, i de la cinètica de les interfícies En termes molt simplificats, els constituents elementals del medi mare una solució, un vapor, una solució sòlida, etc incideixen sobre la superfície del cristall, “rellisquen” sobre les cares ja existents i són fixats en els punts en què experimenten…