Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
pudinga
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica, formada per dos components: els elements detrítics —que són trossos de roques preexistents que han estat arrodonides per l’acció dels elements d’erosió— i el ciment, que engloba tots aquests elements.
La pudinga és molt semblant al conglomerat, però la diferència entre ambdues roques està en el fet que en el cas de la pudinga no hi ha matriu, sinó només els elements detrítics, molt arrodonits, i el ciment
carniola
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària, dolomítica, amb elements calcaris de grandària diversa (des d’uns pocs mil·límetres fins a uns quants centímetres de diàmetre).
Aquests elements són sovint dissolts, totalment o parcialment, per les aigües d’infiltració, i aleshores la roca pren un aspecte cavernós
conglomerat
Conglomerat
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària detrítica constituïda per fragments arrodonits que tenen llur origen en d’altres roques preexistents, que han estat arrencades per l’acció dels elements erosius i que posteriorment s’han sedimentat.
En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del…
natiu | nativa
Mineralogia i petrografia
Dit dels elements que es presenten en aquest estat.
grau de simetria
Mineralogia i petrografia
Conjunt d’elements de simetria que caracteritzen cada classe cristal·lina
.
leucocràtic | leucocràtica
Mineralogia i petrografia
Dit dels elements blancs o clars que constitueixen les roques.
element geomètric d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels paràmetres o conceptes relacionats amb la forma externa d’un cristall.
Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria
classe cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Conjunt de diversos elements de simetria cristal·logràfica puntual, combinats entre ells mateixos de manera que siguin compatibles i que no produeixin elements de simetria diferents dels cristal·logràfics.
Ha de complir també totes i cadascuna de les condicions per a tenir l’estructura matemàtica de grup Les classes cristallines poden tenir l’estructura de grup o bé de subgrup, i en aquest últim cas hom obté políedres geomètrics deduïts dels engendrats en els grups Hi ha un total de 32 classes cristallines de simetria possibles
simetria
Mineralogia i petrografia
Propietat que posseeixen les estructures cristal·lines de poder sobreposar-se a elles mateixes amb diverses orientacions diferents.
La simetria microscòpica o interna és definida com la distribució ordenada de les partícules materials d’un edifici cristallí, i caracteritzada per un conjunt d’elements de simetria distribuïts periòdicament al seu si La simetria macroscòpica o externa és geomètricament definida per un grup d’elements de simetria que es troben en un punt En aquesta simetria només intervenen els elements de simetria centre, plans de reflexió i eixos de rotació, simples o reflectits
agregat cristal·lí
Mineralogia i petrografia
Agregat en el qual els elements reunits són cristalls de petites dimensions.