Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
mineral

Classificació dels minerals
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sòlid homogeni i de composició química definida, format a la natura per un procés inorgànic i que posseeix, normalment, una estructura ordenada dels àtoms o de les molècules que el constitueixen.
La condició de sòlid natural és essencial, puix que al laboratori és possible de reproduir la majoria dels minerals, però en aquest cas són anomenats sintètics El fet d’ésser un sòlid homogeni vol dir que hi ha una sola classe de substància constituent, la qual no pot ésser descomposta en altres de més simples per procediments físics La condició que sigui format per un procés inorgànic elimina aquells sòlids homogenis produïts per animals i plantes closques de molluscs, coralls, etc La composició química definida vol dir que el mineral ha d’ésser una combinació, i les combinacions químiques…
François Ernest Mallard
Mineralogia i petrografia
Mineralogista francès.
A la seva obra Traité de cristallographie géométrique et physique formulà una teoria original per a explicar les propietats òptiques dels cristalls
pimelita
Mineralogia i petrografia
Varietat de sepiolita, d’aspecte d’esteatita, compacta i de color verdós poma o fosc.
Recorda el talc A més de magnesi, conté ferro, níquel i alumini i quantitats variables d’aigua, però no correspon a cap fórmula definida
euxenita
Mineralogia i petrografia
Niobiotitanat d’itri, ceri, erbi, etc, de fórmula indeterminada.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic, amb cristalls mal conformats, de color bru fosc o negre, i de lluïssor metàllica i fractura concoidal N'hi ha a Suècia, Noruega i Madagascar
quermes mineral
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema monoclínic.
És de color bru rogenc i presenta una exfoliació perfecta Té una duresa d’1 a 1,5 i una densitat de 4,5 N'hi ha a Hongria, la Toscana i Algèria La seva fórmula és Sb 2 S 2 O
andesina
Mineralogia i petrografia
Mineral mixt del grup dels feldespats; pertany a la sèrie isomorfa de les plagiòclasis, de la qual és el component mitjà, amb el 50% d’albita i el 50% d’anortita.
La fórmula és Cristallitza en el sistema triclínic, i forma cristalls de color blanc, gris o verd Té duresa 6-6,5 i pes específic 2,65 Només es troba com a component de les roques endògenes i en algunes pegmatites i traquites
hal·loysita
Mineralogia i petrografia
Mineral que pertany a la subclasse dels fil·losilicats
.
Quan és completament hidratat, la fórmula és Si 4 O 1 0 OH 8 Al 4 4H 2 O D’hàbit tabular, té una estructura semblant a la de la caolinita Els cristalls cedeixen i absorbeixen aigua amb molta facilitat, però quan la deshidratació és total es transforma irreversiblement en metahalloysita És constituent important d’algunes argiles, i hom el troba sovint en els jaciments de bauxita
pirrotina
pirrotina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de ferro, Fe 1 - x
S.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, en cristalls plans o en masses irregulars Té un color groc, una duresa 3,5-4,5 i una densitat 4,58-4,65 L’esclat és metàllic La pirrotina té sempre un petit dèficit de ferro, tal com ho indica la seva fórmula Té un magnetisme variable Hom pot trobar-la en roques ígnies bàsiques i també a les pegmatites i jaciments metamòrfics de contacte Actualment és una mena ferrífera molt rica hom n'extreu també el sofre per a la producció d’àcid sulfúric
torita
Mineralogia i petrografia
Silicat de tori, ThSiO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en cristalls molt semblants als del zircó Té una duresa de 4,5 i una densitat de 4,4 a 4,8 És un mineral radioactiu Té un color de marró fosc a negre i un esclat vitri És opac La modalitat coneguda com a orangita , de color ataronjat, és transparent o translúcida La torita i l’orangita no corresponen mai a la fórmula química teòrica, perquè sofreixen una descomposició radioactiva que, com en el cas del zircó, n'altera la composició