Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
evansita
Evansita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Mineral de la classe dels fosfats.
Mineral amorf d’estructura poc coneguda, incolor o blanc, de transparent a translúcid, lluïssor vítria o resinosa i fractura concoidal Rep el seu nom del metallúrgic anglès Brooke Evans Fou descobert l’any 1864 a Eslovàquia
calcioferrita
Mineralogia i petrografia
Hidrofosfat hidratat de calci, de ferro, de magnesi i d’alumini, Ca4Mg(Fe,Al)4(PO4)6(OH)4·13H2O.
Mineral de la classe VII fosfats, del grup de la montgomeryita que cristallitza en el sistema monoclínic Lluïssor nacrada de transparent a translúcid, de color groc a verd Apareix formant nòduls o agregats fullosos
montgomeryita
Mineralogia i petrografia
Mineral, fosfat bàsic hidratat de calci i d’alumini.
Pertany a la classe dels fosfats que dóna nom al seu grup, cristallitza en el sistema monoclínic, de lluïssor vítria, de transparent a translúcid, de color verd fosc a clar i groc Fou descobert el 1950 per Arthur Montgomery
libethenita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxifosfat de coure.
Pertany a la classe dels fosfats, del grup de l’olivina, de color verd oliva i verd fosc, lluïssor greixosa, translúcid, que es forma per oxidació d’altres minerals de coure Rep el seu nom de la localitat de Libethen Eslovàquia on fou descobert el 1823
nòdul
Mineralogia i petrografia
Cadascuna de les concrecions, de forma variable i de composició diferent a la de la roca encaixant, que presenten a vegades les roques sedimentàries.
Els nòduls més corrents són de sílex, bé que també n'hi ha de fosfat de calci, d’òxids i carbonats de ferro, etc Els nòduls abunden, sobretot, en les roques calcàries juràssiques i cretàcies De vegades, les concentracions de nòduls són prou importants perquè puguin ésser explotades, com és el cas d’alguns nòduls de fosfats o els de ferromanganès que es formen als fons oceànics
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’origen secundari,…
catalanoïta
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula Na 2
[PO 3
(OH)]·8H 2
O.
És molt rar, i tan sols s’ha localitzat a la zona de Salta, a l’Argentina El nom ret homenatge al geòleg argentí Luciano Catalano
rodalquilarita
Mineralogia i petrografia
Mineral del grup dels fosfats, de fórmula H3Fe2(TeO3)4Cl.
Cristallitza en el sistema triclínic Es presenta de color variable entre el verd maragda i el verd herba Té la ratlla de color verd clar i la lluïssor cèria o greixosa Fou descobert a Rodalquilar Almeria
volborthita
Mineralogia i petrografia
Mineral hidroxivanadat de coure, de la classe del fosfats, arseniats i vanadats que cristal·litza en els sistema monoclínic, lluïssor vítria, translúcid, de color verd oliva o groguenc, d’origen sedimentari.