Resultats de la cerca

Si és pur és totalment isòtrop i blanc bé que en general té grans quantitats d’impureses que li donen color rogenc, i agafa sovint forma oolítica

La composició i la relació SiO 2 Al 2 O 3 són invariables Tenen natura de gel i per tant són amorfs Són un producte típic de l’alteració de les roques silíciques

Mineral de ferro que originàriament fou un gel d’hidròxid de ferro i que conté quantitats variables d’aigua És informe, compacta i terrosa, i es presenta de molt diverses maneres És la mena més important del ferro, molt abundant i àmpliament difosa a Catalunya n'hi ha a l’Espluga de Francolí, a Caldes de Malavella, a Bausén i a la Noguera Pallaresa

Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc

Cristallitza en el sistema cúbic, formant cristalls aïllats, reunits en drusa o en agregats compactes o terrosos d’exfoliació poc clara, i de color blanc, rosa o gris Té duresa 5,5 i pes específic 2,24 La seva estructura presenta espais buits relativament grans, que són ocupats per molècules d’aigua d’aquí que sigui rarament pur Sota l’acció de l’àcid clorhídric pren consistència de gel Es presenta en les cavitats dels basalts com a producte de transformació de la nefelina i la leucita

Mineral amorf que es presenta en masses disseminades és un hidrogel que té la forma típica d’un gel arronyonat i d’aspecte viscós fins a l’interior L’esclat és de vidre o de cera i la densitat 2,1-2,2 Pot tenir tots els colors, i de vegades també és irisat Es pot produir per alteració tèrmica de silicats i minerals silicis, i també en minerals volcànics o bé en fonts termals, com a estalactites Presenta moltes varietats una d’elles és anomenada gira-sol

S’origina quan la lava flueix per una zona humida d’aiguamolls El contrast tèrmic entre la lava incandescent, l’aigua i el gel genera vapor d’aigua en forma de petites erupcions que aixequen protuberàncies de lava, les quals, un cop solidificades, formen el tossol, que pot fer de 4 m a 15 m d’alçària Sovint difícils d’identificar per la vegetació que els cobreix, són especialment freqüents a la Garrotxa , on el 2017 un estudi n’identificà fins a 81, d’una part dels quals hom en recuperà els noms a través de testimonis orals S’estima que els tossols destruïts per l’acció de l’home són prop del…