Resultats de la cerca

Cristallitza en el sistema cúbic És incolora, grisa o groga Té duresa 2,5 i pes específic 4,136

Cristallitza en el sistema hexagonal incolora, groguenca o grisa Té duresa 3-3,5 i pes específic 2,562

Cristallitza en el sistema monoclínic o trigonal és incolora, blanca, rosa, grisa o verda Té duresa 4,5 i pes específic 2,41-2,47

És el compost extrem de la sèrie de la melilita Cristallitza en el sistema tetragonal incolora grisa verdosa o marró Té una duresa de 5-6 i un pes específic de 3,038

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic És d’hàbit variable i es presenta en agregats arronyonats És incolora, però també pot ésser blanca, grisa, groguenca i rosada Té esclat de vidre i fractura concoidal La densitat és de 2,7-2,8, i té una duresa de 2,5

Mineral del grup dels feldespats que cristallitza en el sistema monoclínic de classe prismàtica Forma cristalls maclats segons la llei de Karlsbad, de Baveno o de Manebach És anomenada també ortòclasi o feldespat ortosa A les roques, hom el troba en forma de masses granulars microcristallines o de grànuls irregulars L’esclat és de vidre té una duresa 6-6,5 i una densitat 2,55-2,63 Pot ésser incolora, blanca, grisa i fins i tot roja per alteració dóna caolí o bé sericita És molt abundant a les roques eruptives àcides i als esquists cristallins N'hi ha també a les roques…

Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l…