Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
hopeïta
Mineralogia i petrografia
Fosfat hidratat de zinc; Zn3(PO4)2 · 4H2O.
Cristallitza en el sistema ròmbic incolora, verdosa o groga Té duresa 3,25 i pes específic 3
nantoquita
Mineralogia i petrografia
Clorur de coure, CuCl.
Cristallitza en el sistema cúbic És incolora, grisa o groga Té duresa 2,5 i pes específic 4,136
herderita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de calci i beril·li, CaBe(PO4)(Fe,OH).
Cristallitza en el sistema monoclínic, incolora, groga o grisenca Té duresa 5-5,5 i pes específic 2,95-3,01
hureaulita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de manganès, Mn5(PO4¦PO3OH)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic cristalls prismàtics curts incolora, vermellosa, groga o marró Té duresa 3,5 i pes específic 3,2
apatita
Mineralogia i petrografia
Mineral que cristal·litza en el sistema hexagonal i pren formes prismàtiques en els cristalls inclosos, i tabulars en els cristalls implantats.
És un fluofosfat de calci PO 4 3 FCa 5 , a vegades amb part de clorofosfat de calci PO 4 3 ClCa 5 en mescla isomorfa Té aspectes diferents, des de l’incolor i transparent fins a molt fosc i opac Les varietats groga verdosa esparragolita i verda blavosa moroxita són les més importants Té lluïssor vítria i és òpticament uniaxial i negativa i, a vegades, birefringent i pleocroica És fosforescent en escalfar-se És la matèria primera principal per a l’obtenció d’àcid fosfòric Es troba associada a roques magnètiques de molts tipus diferents península de Kola, Rússia a les pegmatites…
rapakivi

Rapakivi
Mineralogia i petrografia
Granit de biotita i hornblenda amb grossos cristalls esferoidals d’ortosa groga, envoltats de capes d’oligòclasi verda.
És propi de la localitat de Rapakivi Finlàndia
diamant

Diamant tallat
© Corel
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Carboni pur cristal·litzat.
Cristallitza en el sistema cúbic, cada àtom lligat tetraèdricament als quatre àtoms més propers mitjançant aquest enllaç covalent tridimensional resta completa la capa electrònica externa de cada àtom, la qual cosa explica la gran duresa del diamant la màxima, 10, en l’escala de Mohs Les formes més corrents dels cristalls són l’octàedre, el dodecàedre, el cub i la macla la combinació d’aquestes fa que molt sovint presenti cares corbes Té un pes específic de 3,51, un índex de refracció de 2,4175, i és fluorescent a la radiació ultraviolada A 1800°C comença a transformar-se en grafit El…