Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
lopòlit
Mineralogia i petrografia
Massa extensa, lenticular i intrusiva, de roca ígnia, amb una depressió central o conca a la part superior.
Són més grossos que els lacòlits
embretxita
Mineralogia i petrografia
Tipus de migmatites homogènies que es caracteritzen pel fet de tenir una estructura cristal·lofílica molt ben conservada.
Sovint hi ha grossos cristalls de feldespats, que caracteritzen les anomenades embretxites ocellars
sorra volcànica
Mineralogia i petrografia
Dipòsit format per materials solts, trencats o polvoritzats, que deixen algunes erupcions; també es presenta a les costes continentals i de les illes oceàniques volcàniques.
Els dipòsits més endinsats a la mar i d’elements més petits són els fangs, mentre que els més propers a la costa tenen trossos més grossos i constitueixen les sorres
peridot
Mineralogia i petrografia
Varietat d’olivina, de color verd clar.
El peridot és un constituent de les roques ultrabàsiques N'hi ha a les peridotites, als basalts, a les diabases i als gabres Els cristalls més grossos són molt apreciats en joieria Els principals jaciments es troben a Birmània i a Sri Lanka
almandina
almandina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat alumínic fèrric, Fe3Al2Si3O12, del grup del granat.
Cristallitza en el sistema cúbic, es presenta habitualment en forma de grans arrodonits, d’exfoliació molt imperfecta i color vermell, terrós i a vegades també negre Té duresa 6-7, 5 i pes específic 4,318 Hom el troba sovint inclòs en les roques pobres en feldespats gneis i micacites Els cristalls grossos són emprats en joieria
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser
esquist
Mineralogia i petrografia
Grup de roques metamòrfiques granelludes que presenta una esquistositat a causa de l’orientació dels minerals.
Els grans que formen la roca són prou grossos per a permetre la identificació macroscòpica dels minerals components Segons llur composició mineralògica, els esquists són anomenats bituminosos, argilosos com la llicorella, grafitosos i clorítics Són els productes més importants del metamorfisme regional Els esquists verds són característics de condicions de pressió mitjana i temperatura baixa, i els esquists blaus ho són d’alta pressió i temperatura de moderada a baixa Donen nom a la fàcies dels esquists verds i a la fàcies dels esquists blaus, respectivament
oligist
oligist
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Hematites, especialment la varietat de cristalls grossos i brillants i de formes laminars.
riolita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica que s’ha consolidat en dos temps, la qual cosa és visible en els seus components: fenocristalls, és a dir, cristalls ben desenvolupats, inclosos en una matriu criptocristal·lina.
Hom hi pot observar cristalls de quars, ortosa i biotita inclosos en una matriu de grans fins de color gris, verd o vermellós L’estructura de la roca és fluidal, o sia que els cristalls grossos romanen alineats, la qual cosa en revela l’origen Les capes de riolites de l’era primària, molt abundants a Europa, revelen una activitat volcànica molt intensa des del Carbonífer fins al Permià També hi ha riolites a l’era terciària És una roca molt dura que hom fa servir per a empedrar algunes varietats són emprades en ornamentació És l’equivalent efusiu del granit
dial·laga
Mineralogia i petrografia
Varietat de diòpsid amb una aparença de falsa exfoliació.
Conté sempre Al 2 O 3 i Fe 2 O 3 , per la qual cosa representa el terme de transició cap a l’augita Es dóna en inclusions dins els grans grossos de les roques profundes, com els gabres, les peridotites i les piroxenites És de color gris verd, verd marró i negre marronós, amb les vores més fosques que el centre Sovint conté petites làmines de ferro titanat que originen uns reflexos metàllics És un mineral molt difós en les roques ígnies i que, per alteració, passa a serpentina o a una mescla de serpentina i clorita