Resultats de la cerca

Quan es refreda, origina roques de textura vítria o porfírica La temperatura de la lava depèn del contingut de gasos i de llur composició, però generalment oscilla entre 600°C i 1100°C Les laves àcides , riques en sílice, són més viscoses que les laves bàsiques Quan el corrent de lava es refreda, s’originen tipus morfològics contrastats la lava fluida dóna lloc a amuntegaments caòtics de blocs irregulars, que constitueixen l’anomenada lava de blocs , els aas hawaians o l’ apalhraun islandès la lava viscosa, que es desplaça lentament, dóna…

El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals La…

Mineral del grup dels alums, monoclínic i incolor És freqüent en laves i esquists piritífers

Mineral feldespatoide que cristallitza en el sistema regular L’hàbit és en trapezòedres Incolor i amb esclat de vidre, té una duresa 6 i una densitat 2,47 Els millors exemplars han estat trobats a les laves del Vesuvi

L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca

Cristallitza en el sistema monoclínic antigament hom el suposava, per error, triclínic Es forma com a producte de sublimació a les laves del Vesuvi més correntment es presenta en estat terrós, semblant al sutge Té una duresa de 3 a 4 i una densitat de 6 Abunda a Katanga, a Tennessee, al llac Superior i a Baviera N'hi ha a Burgos i a Río Tinto

Les erupcions són de laves quasi sòlides com les del Mont Pelée Martinica o en colades que brollen juntament amb productes piroclàstics, com les dels volcans pliocènics del Cantal França Els volcans andesítics foren nombrosos al Terciari i Quaternari, bé que les principals erupcions daten del Carbonífer Entre els actuals que treuen andesites hi ha el Krakatau Illes de la Sonda, Mont Pelée i Paricutín Mèxic, que a més treu olivines

Hom utilitza el terme malpaís per a designar aquests camps d’escòries que morfològicament recorden l’aspecte del coc

Provenen d’erupcions explosives