Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
tautozonal
Mineralogia i petrografia
Dit dels elements cristal·logràfics (cares i arestes) que pertanyen a una mateixa zona.
latita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica d’estructura hipocristal·lina o vítria i amb la mateixa composició que la monzonita.
llei de constància de la simetria
Mineralogia i petrografia
Llei descoberta per Nicolau Steno el 1669 i confirmada després per Romé de l’Isle, segons la qual l’angle entre dues cares d’un individu cristal·lí és constant i no canvia quan aquest creix per una aportació de nova substància.
Aquest angle és igual al que li corespon entre dues cares anàlogues d’un individu de la mateixa espècie D’ací es dedueix que l’angle entre dues arestes és constant De fet, aquesta llei de la cristallografia clàssica postula que cristalls de la mateixa substància tenen el mateix reticle cristallí Té la importància històrica d’haver estat el punt de partida de la cristallografia
asquístic | asquística
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca filoniana que té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
isotípia
Mineralogia i petrografia
Propietat de les substàncies que, posseint fórmules químiques diferents, tenen la mateixa estructura cristal·logràfica i, per tant, idèntica forma externa.
El diamant i la blenda són un exemple de substàncies isotípiques
pla de simetria
Mineralogia i petrografia
Element de simetria que indica una reflexió.
Les figures simètriques en relació amb aquest pla tenen la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la imatge obtinguda amb un mirall pla
agregat cristal·lí regular
Mineralogia i petrografia
Associació de cristalls segons unes determinades lleis geomètriques de simetria.
Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles
fenocristall
Mineralogia i petrografia
Cristall gros, visible a ull nu en algunes roques porfíriques.
Els fenocristalls es formen a una gran profunditat durant la cristallització del magma, abans de la seva efusió en forma de lava Són anteriors a la pasta magmàtica de la mateixa roca en què es presenten
gabroporfirita
Mineralogia i petrografia
Roca filoniana asquística, és a dir, que el filó petri té la mateixa composició química i mineralògica que la roca que l’enclou.
La seva estructura és holocristallina porfírica amb fenocristalls idiomorfs o hipidiomorfs i envoltat per una matriu de gra molt fi amb la mineralogia idèntica als fenocristalls La composició mineralògica és la del gabre