Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
maragda
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Varietat de beril d’un color verd brillant, a causa de la petita quantitat de crom que conté.
Les altres propietats de la maragda són, essencialment, les generals del beril És una gemma molt apreciada, coneguda ja pels antics egipcis Des de l’any 1930 hom coneix mètodes per a obtenir-la sintèticament
monazita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de ceri, lantà, itri i tori, (Ce, La, Y, Th)PO4
.
Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls generalment petits La seva duresa és 5-5,5 i la seva densitat 4,6-5,4, i és de color groc marronós o vermellós És un mineral accessori que hom troba sovint en els granits i sienites i en llurs sorres, les quals a vegades són explotades per obtenir ceri i terres rares
estructura cristal·lina
Mineralogia i petrografia
Distribució espacial dels elements que formen un cristall (àtoms o molècules) constituint en conjunt un edifici amb una energia lliure molt petita.
Les substàncies adopten, en cristallitzar, l’estructura més estable En general, l’estructura d’una determinada substància depèn de la tendència dels àtoms a formar una estructura que ompli de la millor manera possible l’espai La simetria de l’estructura tendeix a ésser la més elevada possible Els tipus d’estructures que hom pot obtenir poden ésser empaquetats, de coordinació, de cadenes, estratificades, tridimensionals, moleculars, etc
marcassita

Marcassita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Disulfur de ferro, FeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema ròmbic D’hàbit tabular o piramidal, se sol presentar formant macles en forma de llança o de cresta de gall És dimorfa de la pirita Té un color groc d’or, que s’enfosqueix en contacte amb l’aire, i l’esclat és metàllic la duresa és 6-6,5, i la densitat 4,89 És utilitzada per a obtenir el sulfur i el sulfat fèrrics
caolí
Arts decoratives
Mineralogia i petrografia
Argila refràctaria de color blanc, formada per descomposició del feldespat, i constituïda gairebé exclusivament per caolinita (Al2O3·2SiO2·2H2O).
Posseeix una estructura microcristallina de làmines hexagonals La seva aplicació més important és la ceràmica, especialment per a obtenir porcellana i terrissa blanca Els caolins amb dimensions de partícula prou petites menys d’un micròmetre són emprats com a matèries de càrrega donen cos i opacitat al paper i n'augmenten el poder absorbent de la tinta, milloren la resistència a la ruptura i a l’abrasió dels cautxús, augmenten el poder cobrent de les pintures i la resistència als agents químics dels plàstics, etc Són emprats, també, en l’elaboració de catalitzadors del craqueig del petroli En…
bòrax
Mineralogia i petrografia
Sòlid de llustre vitri que es presenta en forma de mineral monoclínic holoèdric, i que forma cristalls prismàtics, curts i gruixuts, incolors o de color gris o groc, de fractura concoidal i lluïssor grassa.
Es troba a la natura com a fruit de la cristallització de solucions aquoses, en llacs de regions volcàniques o en fonts termominerals Es fon al bufador formant una perla incolora dissolvent dels òxids metàllics En contacte amb l’aigua s’hidrolitza i dóna reacció alcalina i deixa lliure àcid bòric, d’ací les seves propietats antisèptiques És emprat com a primera matèria per a obtenir tots els composts de bor, en els vidratges i la fabricació d’esmalts i en soldadura, car en dissoldre la capa superficial d’òxid metàllic permet la unió de les dues superfícies metàlliques en el…
mineralogia
Mineralogia i petrografia
Ciència que estudia els minerals.
La mineralogia no solament s’ocupa de les substàncies que formen l’escorça terrestre, sinó que també comprèn els meteorits i les mostres de minerals extraterrestres que hom pot obtenir La mineralogia és una part de la geologia, puix que els minerals són els elements constituents de les roques, i, d’altra banda, té punts de contacte amb la química, puix que els minerals són composts químics La mineralogia té l’origen en els temps prehistòrics, quan els homes utilitzaven colorants naturals per a fer pintures Durant l’edat de la pedra, alguns minerals principalment varietats del…
dolomita

Dolomita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de calci i magnesi, CaMg(CO3)2.
Mineral d’estructura igual a la de la calcita, substituint la meitat dels àtoms de calci pels d’un altre metall divalent, en aquest cas el magnesi Els cristalls són normalment romboèdrics, bé que també poden ésser prismàtics o tabulars Quan forma part de les roques es presenta compacte o en masses granulars Té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 2,8 Incolora i transparent o bé blanca, grisa o verdosa, esdevé d’un groc marró o marró en augmentar el contingut en ferro divalent És molt abundant en els terrenys sedimentaris, formada segurament per transformació de la calcita sota l’acció de…
llicorella bituminosa
Mineralogia i petrografia
Llicorella impregnada d’un líquid format per una barreja d’hidrocarburs i olis parafínics que hom pot utilitzar per a obtenir petroli.
Cada tona de llicorella pot donar entre 38 i 95 litres de petroli, rendiment molt baix perquè sigui competitiu enfront dels combustibles convencionals Hom creu que aquesta font d’energia, que té unes reserves estimades molt superiors a les del petroli, podrà ésser emprada per mitjà de les tècniques de gasificació in situ
turmalina
turmalina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Silicat complex d’alumini, amb bor, ferro, magnesi, etc.
Mineral que cristallitza en el sistema romboèdric, generalment en formes prismàtiques de secció transversal triangular Pertany al grup dels sorosilicats Presenta quasi sempre estries a les cares, segons la direcció de l’eix c Té una duresa de 7,5 i una densitat de 3-3,2, que augmenta amb el contingut de ferro El color generalment és negre o verd, bé que es poden presentar moltes varietats de color rosat i blau, i també és freqüent que presenti diverses coloracions situades concèntricament La varietat de color blau d’indi és anomenada indicolita La composició química de les turmalines és…