Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
zona cristal·logràfica
Mineralogia i petrografia
Conjunt de cares paral·leles a una direcció comuna que és una aresta del cristall.
Totes aquestes cares es tallen segon arestes paralleles entre elles, les quals, per la llei de l’homogeneïtat cristallina, són una mateixa aresta, comuna a totes les cares eix de zona El conjunt de cares paralleles pot ésser observat fàcilment mitjançant un goniòmetre de reflexió, perquè en ajustar una aresta parallelament a l’eix de gir del limbe hi ha una sèrie de cares que donen reflexos situats en el mateix pla
centre de simetria
Mineralogia i petrografia
Un punt tal, que qualsevol recta que el travessa passa per punts equidistants del centre a ambdós costats.
El centre genera parells de cares i arestes paralleles i oposades simetria
pinacoide
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina simple de la classe holoèdrica pinacoidal, la qual pertany al sistema triclínic i només té un centre de simetria.
L’existència de centre de simetria exigeix que cada forma sigui constituïda per dues cares oposades i paralleles, les quals són anomenades pinacoides
agregat cristal·lí regular
Mineralogia i petrografia
Associació de cristalls segons unes determinades lleis geomètriques de simetria.
Pot ésser format per cristalls d’igual o diferent espècie Els de la mateixa espècie poden ésser agregats parallels , en els quals les cares i les arestes dels cristalls són paralleles, o macles
microperthita
Mineralogia i petrografia
Creixement de làmines d’albita dins un cristall d’ortosa.
L’albita forma un feix de làmines paralleles a la cara Quan el creixement és a la inversa, o sia, que les làmines d’ortosa creixen dins un cristall d’albita, hom l’anomena antipertita
sistema triclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.
Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema
epitàxia
Mineralogia i petrografia
Fenomen consistent en el creixement orientat de dues espècies cristal·lines diferents.
Des del punt de vista morfològic, el problema és semblant al de les macles i, per tant, el fenomen pot ésser definit per la llei del creixement , indicant quines arestes són paralleles a tots dos cristalls i quina és la cara comuna Hom ha observat que, en general, aquest fenomen es dóna quan hi ha una gran semblança en la forma i en les dimensions del reticle cristallí de les dues substàncies, amb un marge del 15% en la variació de les dimensions del reticle
asbest
Mineralogia i petrografia
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral·leles, de lluïssor sedosa i colors tornassolats.
Es forma a les esquerdes de la serpentina amb les fibres perpendiculars a l’escletxa És explotat al Quebec, el Transvaal, Zimbàbue i Rússia, i és utilitzat en gran quantitat en la indústria i en la construcció per la seva resistència als àcids i a la calor La seva manipulació pot produir l’asbestosi
filó
Mineralogia i petrografia
Dipòsit mineral epigènic format per l’ompliment d’esquerdes i caracteritzat pel poc gruix respecte a la longitud.
Un filó és delimitat per les parets , superfícies laterals, el sostre , superfície superior, i el mur , superfície inferior, i la seva localització és determinada per la direcció i el cabussament Hom anomena potència d’un filó el gruix mesurat perpendicularment a la direcció, i pot variar des d’uns quants centímetres fins a uns quants metres La longitud pot variar des d’uns quants metres fins a uns quants quilòmetres Els filons minerals es componen de la mena i de la ganga , segons que els materials siguin utilitzables o no per a l’explotació comercial Hi sol haver diversos filons pròxims…
distena
Mineralogia i petrografia
Silicat d’alumini, Al2 SiO5
.
Mineral que cristallitza en el sistema triclínic, amb cristalls d’hàbit tabular i allargats parallelament a l’eix c , flexibles i sovint corbats, bé que també es pot presentar en masses foliàcies La duresa varia segons les cares de 4 a 5 si són paralleles a l’eix c longitudinal, i de 6 a 7 si ho són a l’eix b transversal La densitat és de 3,6, i el color més característic, el blau, però també pot ésser verd, blanc o gris Dins l’ampli grup dels silicats és un nesosilicat És un producte del metamorfisme regional de grau mitjà, en roques amb un gran contingut d’alumini, per la qual cosa hom la…