Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a…
clivatge
Mineralogia i petrografia
Propietat d’alguns minerals i cristalls de trencar-se, sota l’acció d’un xoc, seguint uns plans determinats, sovint paral·lels entre ells, anomenats plans de clivatge
.
És útil per a la identificació dels minerals
enantiomorfisme
Mineralogia i petrografia
Fenomen propi d’un cert tipus de cristalls en els quals la forma general es desenvolupa de dues maneres diferents, simètriques entre elles respecte a un pla, dins la mateixa espècie mineral.
El millor exemple és en els minerals de quars Els cristalls enantiomorfs pertanyen a les classes cristallines que no tenen plans ni centre de simetria
eix polar
Mineralogia i petrografia
Eix de rotació, els extrems del qual són diferents.
El fenomen simètric que té lloc en un d’ells no es repeteix en l’altre, perquè no hi ha ni eixos parells, ni plans de simetria perpendiculars a aquest eix
lacòlit
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva que ve d’una massa inferior batolítica.
La forma, bé que variada, és generalment en bosses horitzontals d’acord amb els plans de sedimentació de les roques travessades La part superior de les roques sedimentàries és bombada, a causa de la força de la roca intrusiva
diplòedre
Mineralogia i petrografia
Forma geomètrica pertanyent a l’hemièdria paramòrfica del sistema regular.
La característica simètrica és formada per tres eixos binaris parallels a les cares del cub, quatre eixos ternaris, tres plans de simetria parallels a les cares del cub i un centre de simetria Té, en conjunt, 24 cares en forma de trapezi
sistema hexagonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines.
La classe de més simetria, l' holoèdria hexagonal , posseix un eix senari vertical, sis eixos binaris horitzontals formant angles de 30°, un pla de simetria normal a l’eix senari, sis plans que contenen aquest eix i normals als binaris, i centre de simetria
element geomètric d’un cristall
Mineralogia i petrografia
Cadascun dels paràmetres o conceptes relacionats amb la forma externa d’un cristall.
Els elements reals són els que hom pot apreciar a ull nu cares, arestes, vèrtexs i angles Els elements ideals són els que hom defineix teòricament a fi de fer possible l’estudi del cristall, com són els elements cristallogràfics eixos, angles, etc i els de simetria plans, eixos i centres de simetria
operació de simetria
Mineralogia i petrografia
Moviment que, en aplicar-lo a un cos o figura, fa que aquest resti en una posició que no pot ésser distingida de la posició original.
Aquesta noció d’operació de simetria és íntimament relacionada amb la noció d’element de simetria aquests elements són eixos, plans, centre de simetria i eixos d’inversió element Les operacions de simetria, definides per la diferent utilització d’un d’aquests elements o la combinació d’alguns d’ells, intervenen en l’establiment del concepte de sistema cristallí
sistema tetragonal
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per set classes cristal·lines, la característica simètrica de les quals és posseir un eix quaternari, el qual en dues d’elles presenta condicions especials, i per això és anomenat de segona espècie.
La classe de més simetria, l' holoèdria tetragonal , posseeix un eix quaternari vertical, quatre eixos binaris normals al quaternari i formant angles de 45°, un pla de simetria normal a l’eix quaternari, quatre plans de simetria que es tallen en aquest eix formant entre ells angles de 45° i són perpendiculars als eixos binaris, i centre de simetria