Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
francolita
Mineralogia i petrografia
Fosfat de calci carbonatat, Ca5F(PO4,CO3OH)3
.
Varietat d’apatita L’anàlisi química de la francolita dóna una apreciable quantitat de CO 2 un 5-6,5%, el qual hom suposa que és en part dins l’estructura, substituint el P, i en part també inclòs com a impuresa de calcita o aragonita La quantitat de F és superior a l’1%
reserves
Mineralogia i petrografia
Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles
picrita
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica o subvolcànica màfica, de composició intermèdia entre un gabre o basalt olivínic i una peridotita.
És integrada fonamentalment per olivina i altres minerals ferromagnesians, amb una petita quantitat de plagiòclasi i feldspatoids fins a un 25%
micaesquist
Mineralogia i petrografia
Roca metamòrfica constituïda essencialment per quars i mica.
La mica hi és en tanta quantitat que, per la seva disposició foliàcia, dona un aspecte característic a la roca També conté, de manera accessòria, granats, hornblenda, glaucòfan, estaurolita, distena, epidot, grafit, calcita, turmalina, oligist i magnetita La textura és esquistosa, a vegades glandular És abundant als Pirineus
ampelita
Mineralogia i petrografia
Esquist argilós lleugerament consolidat i compacte.
Conté una gran quantitat de sulfat de ferro que prové de la descomposició de la pirita És de color negrós a causa de la presència de residus orgànics que no han estat destruïts per l’oxidació És roca abundant al Pirineu, on sovint conté graptòlits Antigament era emprada per a l’adob de les vinyes
asbest
Mineralogia i petrografia
Amiant de serpentina, de fibres fines i paral·leles, de lluïssor sedosa i colors tornassolats.
Es forma a les esquerdes de la serpentina amb les fibres perpendiculars a l’escletxa És explotat al Quebec, el Transvaal, Zimbàbue i Rússia, i és utilitzat en gran quantitat en la indústria i en la construcció per la seva resistència als àcids i a la calor La seva manipulació pot produir l’asbestosi
al·locroïta
Mineralogia i petrografia
Mineral, varietat del granat, de color verd fosc, que conté una petita quantitat de manganès.
roscoelita
Mineralogia i petrografia
Varietat de moscovita en la qual una gran part del Al2O3 ha estat substituïda per V2O3
.
També conté una mica de MgO i FeO Es presenta en escates en forma d’estrella Té un color de verd oliva fosc a beix verdós Hom l’ha trobada en un pòrfir de quars aurífer a El Dorado Califòrnia, i també es presenta en gran quantitat en un gres de color verd, prop de San Miguel Colorado La roscoelita ha estat utilitzada com a mena del vanadi
ocre
ocre vermell
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Química
Nom genèric d’un cert nombre de materials terrosos, pulverulents, emprats com a pigments.
Són constituïts essencialment per òxids fèrrics hidratats, barrejats amb proporcions variables d’argila i de sorra Els ocres són grocs, marrons o vermells, aquests darrers obtinguts per calcinació de les varietats grogues Generalment, els grocs i els marrons són varietats de limonita ocre groc , i els vermells, d'hematites ocre vermell També hi ha altres ocres, com el d’antimoni , el de bismut , el de molibdè , etc, que són varietats terroses pulverulentes més o menys groguenques d’altres minerals Llur vàlua com a pigments depèn de la intensitat del color i de la quantitat d’…
silvita
silvina
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, clorur de potassi
, amb el 52,5% de potassi i el 47,6% de clor.
Cristallitza en el sistema cúbic, generalment en cubs, bé que també es presenta en masses o grans grossos És incolora o blanca els colors vermellosos són deguts a inclusions d’hematites El seu gust és picant, més amarg que l’halita La seva densitat és 2 La silvita s’assembla molt a l’halita, amb la qual apareix als estrats de sal produïts per evaporació, però sempre en menor quantitat La localitat més famosa de silvita i d’altres sals de potassi és Stassfurt Alemanya A Catalunya hi ha el jaciment de Súria-Cardona Bages, també molt important Juntament amb la silvita hi ha també…