Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
magma
Mineralogia i petrografia
Líquid a alta temperatura (més de 600°C) que en refredar-se origina roques (magmatització).
Si el refredament és lent i s’esdevé a una certa profunditat, origina les roques plutòniques si s’esdevé a la superfície, el refredament és ràpid i origina les roques volcàniques Segons el seu quimisme pot ésser magma granític àcid, ric en SiO 2 , amb composició pròxima als granits, i que es forma sota els continents, a 20-30 km de profunditat, o magma basàltic bàsic, pobre en SiO 2 , amb composició pròxima al basalt, format a uns 40 km de profunditat en els continents, però només a 10 km als oceans
komatiïta
Mineralogia i petrografia
Roca volcànica ultramàfica.
Presenta característiques morfològiques indicatives de refredament ràpid a partir d’una lava, formant coixins o cossos massius Conté abundant vidre volcànic, i fenocristalls d’olivina i piroxens d’alt contingut en magnesi Les komatiïtes són característiques dels terrenys arqueans, amb una presència molt més rara durant el Fanerozoic
palagonita
Mineralogia i petrografia
Roca formada per hidratació a baixa temperatura d’un vidre volcànic de composició basàltica.
L’origen més comú de les palagonites és el refredament sobtat de laves sota l’aigua de la mar o d’un llac La palagonitització comporta una pèrdua de silici, magnesi, calci i sodi, compensada pel guany d’aigua Els constituents perduts poden formar acumulacions de minerals autígens zeolites, calcita, etc, sovint omplint cavitats de la mateixa roca
roca

Classificació de les roques
© fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Qualsevol matèria mineral de l’escorça terrestre que presenta uns mateixos caràcters de conjunt.
Totes les roques són formades per diverses espècies minerals, cadascuna amb propietats característiques Així, doncs, en el granit hom troba fonamentalment tres espècies minerals el quars, l’ortosa i la mica La majoria de les roques són coherents i poc deformables, però n'hi ha algunes d’incoherents, com ara la sorra, i d’altres de plàstiques, com l’argila En alguns casos un sol mineral pot originar diferents tipus de roques, com el cas del quars, que forma les sorres, el gres i les quarsites Tots els petròlegs d’avui estan d’acord a classificar les roques en tres grans grups roques ígnies,…
taquilita
Mineralogia i petrografia
Vidre de composició basàltica produït a causa del refredament ràpid d’un magma.
magmatisme
Mineralogia i petrografia
Procés de formació de les roques ígnies a partir d’un magma o material fos, a una temperatura elevada.
Els magmes, en pujar per les fractures de l’escorça terrestre, es refreden aleshores comença la cristallització Tenint en compte que en els magmes cal considerar la matèria mineral o fase sòlida, el líquid magmàtic o fase líquida i els elements volàtils o fase gasosa, Paul Niggli establí tres etapes o fases en la cristallització d’un magma En primer lloc hi ha l' etapa ortomagmàtica, durant la qual cristallitzen els minerals d’un punt de fusió més elevat, i donen la massa principal de roca ígnia Ja separats aquests minerals de la fase anterior, resta un líquid magmàtic, pobre en elements…
perlític | perlítica
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques volcàniques caracteritzades per la presència de petites figures concèntriques originades per contracció durant el seu refredament.
igni | ígnia
Mineralogia i petrografia
Dit de les roques formades per refredament i consolidació de magmes existents a l’interior de la Terra, a pressió i temperatura elevades.
volcànic | volcànica
Mineralogia i petrografia
Dit de la roca originada com a conseqüència del refredament de les roques en estat de fusió que han sortit per la xemeneia volcànica.
columnar
Mineralogia i petrografia
Dit de l’estructura que presenten determinades roques, en forma de prismes, generalment hexagonals, les bases dels quals són paral·leles a la superfície de refredament.
Són freqüents a dics i a colades basàltiques, com a Castellfollit de la Roca