Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
constants cristal·logràfiques
Mineralogia i petrografia
Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.
Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristallina Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristallogràfics aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall Qualsevol cara fonamental que no sigui parallela als tres plans de referència, si és traslladada parallelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristallogràfics a unes distàncies a,b,c, fixes La relació entre aquests tres paràmetres a…
pla de simetria
Mineralogia i petrografia
Element de simetria que indica una reflexió.
Les figures simètriques en relació amb aquest pla tenen la mateixa relació que hi ha entre un objecte i la imatge obtinguda amb un mirall pla
octàedre
Mineralogia i petrografia
Políedre de vuit cares, generat per la cara fonamental del sistema regular o cúbic, la qual és perpendicular a l’eix ternari.
Té els tres paràmetres iguals, la qual cosa determina la relació paramètrica abc = 111
símbol d’una cara
Mineralogia i petrografia
Notació emprada per a representar la cara d’un cristall.
En el sistema de Miller cristall, una cara és representada per la relació entre els seus índexs, h k l hom representa el símbol d’aquesta cara per h, k, l
al·lòfana
© Fototeca.cat - J.Vidal
Mineralogia i petrografia
Grup de silicats d’alúmina hidratats.
La composició i la relació SiO 2 Al 2 O 3 són invariables Tenen natura de gel i per tant són amorfs Són un producte típic de l’alteració de les roques silíciques
hialocristal·lí | hialocristal·lina
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura hipocristal·lina d’algunes roques porfíriques en les quals la relació de fenocristalls a pasta oscil·la entre 5/3 i 3/5.
reserves
Mineralogia i petrografia
Quantitat de material que pot ésser extreta i aprofitada d’un jaciment determinat.
Hom parla de reserves explorades en relació amb la part de jaciment preparada per a l’explotació i de la qual hom pot calcular les despeses i el tonatge Si hom ha practicat només el sondeig o la perforació en tres fronts per galeria, hom parla de reserves comprovades altrament són només reserves probables Quan hom només pot deduir-ne l’existència fonamentant-se en consideracions geològiques, hom les anomena reserves possibles
sistema triclínic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí format per dues classes de simetria, la característica de les quals és la manca de simetria.
Els eixos cristallogràfics són les arestes del políedre fonamental aquests no tenen cap angle igual, ni entre ells ni a 90° α ≠ β ≠ γ ≠90° La cara fonamental talla els tres eixos a distàncies desiguals, la seva relació essent paramètrica a ≠ b ≠ c Les formes simples d’aquest sistema són únicament pinacoides i pedions , formats respectivament per parelles de cares paralleles o per una sola cara Les plagiòclasis cristallitzen en aquest sistema
sistema ròmbic
Mineralogia i petrografia
Sistema cristal·lí amb tres classes de simetria, en el qual el políedre fonamental és un paral·lelepípede rectangular, forma composta de tres pinacoides bàsics.
Les arestes del políedre fonamental són els eixos cristallogràfics del sistema, i formen tres angles rectes α = β =γ = 90° La bipiràmide ròmbica formada per vuit cares en forma de triangles escalens, quatre de superiors i quatre d’inferiors, determina la relació paramètrica, i talla els tres eixos fonamentals segons paràmetres desiguals a , b , c L’holoèdria ròmbica conté tres eixos binaris normals entre ells i no equivalents, tres plans de simetria perpendiculars als eixos binaris i un centre de simetria
cristal·logènia
Mineralogia i petrografia
Part de la cristal·lografia que estudia la formació dels cristalls o aparició d’una fase sòlida en un medi fluid.
És un fenomen encara no ben conegut Von Tammann definí el poder germinador pel nombre de cristallets que en un temps, en un volum i a una temperatura donats apareixen en una solució, i per la velocitat de creixement, que per a una mateixa espècie cristallina no té cap relació amb la germinació Actualment té un gran interès industrial per a l’obtenció de cristalls grossos i perfectes piezoelèctrics, ferroelèctrics i per a l’òptica de l’infraroig, l’ultraviolat i el làser