Resultats de la cerca

Segons el grau d’exfoliació hom l’anomena perfecta, bona, clara i no clara L’exfoliació reflecteix l’estructura interna, puix que els enllaços estructurals no tenen la mateixa força en els diferents plans En els reticles de caràcter fullat, la unió a cada làmina és molt més forta que la que hi ha entre una làmina i les seves veïnes, i en aquest tipus d’estructures l’exfoliació és perfecta i sempre parallela a les fulles, com en la mica i en el grafit

Tenen, però, l’estructura interna cristallina corresponent Oposat a idiomorf

En els conglomerats hom distingeix els elements, fragments de roca que tenen un diàmetre superior a 2 mm, els quals poden ésser arrodonits còdols o palets de riera, i en aquest cas són anomenats pudingues , o poden ésser angulosos, i aleshores reben el nom de bretxes Aquells fragments que tenen un diàmetre inferior a 2 mm constitueixen la matriu que emplena els buits entre els diferents elements de roca Finalment, hi ha el ciment, que aglutina tant els elements com la matriu Aquest ciment pot ésser calcari o silici Quan tots tres constituents del conglomerat són d’un mateix tipus de roca, és…

La simetría màxima té tres eixos binaris perpendiculars entre ells Els cristalls biaxials han de pertànyer a les singonies ròmbica, monoclínica o triclínica

Els materials anisòtrops, amb més d’un índex de refracció, presenten una direcció en la qual el material és isòtrop Els cristalls uniaxials pertanyen als sistemes tetragonal, hexagonal o romboèdric La superfície òptica indicadora dels cristalls uniaxials és un ellipsoide de revolució

Perquè dues substàncies siguin isomorfes cal que siguin isotípiques i, a més, que siguin compatibles les dimensions de les partícules estructurals àtoms, ions, molècules L’isomorfisme és un fenomen molt corrent en els minerals, i constitueix una de les bases de llur sistemàtica