Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
microlític | microlítica
Mineralogia i petrografia
Dit de la textura de les roques porfíriques, compostes, en part o totalment, per micròlits.
carniola
Mineralogia i petrografia
Roca sedimentària, dolomítica, amb elements calcaris de grandària diversa (des d’uns pocs mil·límetres fins a uns quants centímetres de diàmetre).
Aquests elements són sovint dissolts, totalment o parcialment, per les aigües d’infiltració, i aleshores la roca pren un aspecte cavernós
alumogel
Mineralogia i petrografia
Química
Gel de l’hidròxid d’alumini.
Si és pur és totalment isòtrop i blanc bé que en general té grans quantitats d’impureses que li donen color rogenc, i agafa sovint forma oolítica
idiomorf | idiomorfa
Mineralogia i petrografia
Dit del mineral component de les roques ígnies, amb els cristalls totalment limitats per les cares cristal·lines pròpies de l’espècie.
piroclàstic | piroclàstica
Mineralogia i petrografia
Dit del material expel·lit a l’atmosfera durant una erupció volcànica de tipus explosiu.
Pot ésser emès en estat sòlid fragments arrencats de les parets de la xemeneia volcànica o en estat de fusió i en aquest cas se solidifica totalment o parcialment durant la trajectòria aèria Els principals tipus de material piroclàstic són, segons un ordre decreixent de mida, els blocs i les bombes volcàniques, els lapillis i les cendres
paràmetre
Mineralogia i petrografia
Cadascuna de les longituds dels segments que una cara general qualsevol d’un cristall determina sobre els tres eixos cristal·logràfics.
Hom els representa per oa, ob i oc Quan són coneguts els valors dels paràmetres d’una cara, aquesta resta totalment determinada en l’espai tanmateix, aquestes magnituds oa, ob i oc no són expressades generalment en valor absolut sinó en valor relatiu, prenent el paràmetre ob com a unitat Per a abreujar, hom expressa les relacions oa, ob i oc per les lletres a, b, c
hidrozincita
Mineralogia i petrografia
Carbonat bàsic de zinc, Zn5(CO3(OH)3)2
.
Cristallitza en el sistema monoclínic Mineral format inicialment com un gel i que ha passat totalment o parcialment a criptocristallí És d’un aspecte terrós o compacte, i forma bandes, capes concèntriques, eflorescències i estalactites Té una duresa de 2-2,5 i un pes específic de 3,2-3,8 El color és blanc o groc pàllid És anomenat també flor de zinc
fluorapatita
Mineralogia i petrografia
Terme extrem de la sèrie de les apatites, de fórmula Ca5(PO4)3F.
És el mineral més corrent de la sèrie, i per això de vegades hom hi fa referència quan parla d’apatites El Ca pot ésser substituït parcialment per Sr, Mn, Ce i terres rares El color és totalment variable i depèn de les impureses Hom troba fluorapatites com a minerals accessoris en roques ígnies o metamòrfiques, i també com a element detrític en roques sedimentàries
aflorament
Mineralogia i petrografia
Àrea en què una capa, filó o jaciment mineral apareix a la superfície del terreny; a vegades pot estar cobert totalment o parcialment per materials d’erosió recent.
bretxa
bretxa calcària
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca constituïda per cairells units per un ciment natural.
El seu origen és molt variat Les bretxes sedimentàries solen tenir un ciment calcari o silícic Segons el caràcter dels cairells, hom distingeix bretxes calcàries, silíciques, poligenètiques formades per cairells de roques variades En el curs d’un procés de sedimentació, una alteració causada per un esllavissament submarí, un sisme, una variació del nivell marí, etc, poden remoure uns sediments encara no totalment consolidats, fragmentant-los en blocs i cairells, que posteriorment són cementats i coberts per nous materials sedimentaris es formen així les bretxes intraformacionals…