Resultats de la cerca

Mineral d’urani, de composició química mal coneguda És de color verd marronós, té lluïssor resinosa i és translúcid o opac Cristallitza en el sistema regular i sol anar associat a l'euxenita

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es troba en forma de cristalls tabulars o prismàtics de color verd maragda, semblants a la torbernita La zeunerita, però, es presenta junt amb altres minerals rics en arsènic Té una duresa de 2-2,5 i una densitat de 3,79 Esclat vitri i exfoliació perfecta És un mineral secundari del grup de l’autunita que apareix a la zona d’oxidació dels jaciments d’urani, en presència de coure i arsènic És molt radioactiva No presenta fluorescència a la llum ultraviolada Es troba a Bolívia, Itàlia, França, Alemanya Selva Negra i Schneeberg, EUA…

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda

Mineral que cristallitza en el sistema cúbic És isomorf de la uranita Presenta una fractura concoidal i és de color negre o gris fosc És fràgil, té una duresa de 5,5 a 6,5 i una densitat de 8 a 9,7 És un mineral radioactiu Abunda a Sri Lanka

Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica en formes tabulars i forma macles de l’estil de l’aragonita És de color taronja o groc

Deixeble de Berzelius, investigà la composició química dels minerals Descobrí el liti i dugué a terme treballs relatius a composts d’urani

Mineral de cristalls ròmbics i color groguenc explotat per a l’obtenció de vanadi, de radi i d’urani Té duresa 1-2

Cristallitza en el sistema tetragonal, però òpticament té propietats ròmbiques Es presenta en cristalls tabulars aïllats o en escates És de color groc verdós, translúcida, dolça de sabor i de lluïssor nacrada Té exfoliació molt perfecta, duresa 2-2,5 i pes específic 3,2 Abundant a tot arreu on hi ha jaciments de mineral d’urani Presenta fluorescència verda molt intensa amb llum ultraviolada És un mineral molt radioactiu

Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal Es presenta en cristalls tabulars o en forma d’escates de color groc llimona Té una duresa de 2-3 i una densitat de 3,5 L’esclat és vitri i l’exfoliació perfecta És semblant a la zeunerita i l’autunita i, com aquesta, presenta fluorescència a la llum ultraviolada de color verd, però de menor intensitat Rep el nom del seu descobridor, Tröger, que la trobà a la mina Weisser Hirsch Schneeberg, Alemanya

L’abellaïta, considerada un cas típic de mineral de nova formació de l’Antropocè, no existia a la natura fins que una activitat minera en facilità l’aparició Fou trobat per primera vegada a la mina Eureka de Castellestaó, a la Torre de Cabdella Pallars Jussà, dedicada a l’extracció d’urani fins a la dècada de 1970 En aquest cas, el mineral es forma per l’exudació i precipitació d’aigües meteòriques enriquides en sodi i plom a les parets de la mina Joan Abella, gemmòleg i especialista en diamants de la Universitat de Barcelona, fou qui descobrí aquest nou mineral, i Jordi Ibáñez,…