Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
agror
Mineralogia i petrografia
Capacitat d’un material d’emmagatzemar energia de deformació, la qual genera una gran densitat de defectes al seu interior quan és sotmès a un esforç mecànic extern.
En particular, en el cas dels materials cristallins, aquests defectes solen manifestar-se en forma de discontinuïtats de diferent abast en llur estructura, en les anomenades vacants, dislocacions i macles, entre d’altres
defecte
Principals defectes puntuals d’un cristall: a, vacant; b, defecte intersticial; c, impuresa intersticial; d, impuresa substitucional; e, defecte de Frenkel; f, defecte de Schottky
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Interrupció de la regularitat de la xarxa cristal·lina d’un sòlid.
Dins tots els sòlids hi ha defectes, ja siguin causats en el moment de llur formació o bé per accions posteriors, i llur presència es reflecteix palesament en les propietats elèctriques, òptiques, magnètiques, tèrmiques i mecàniques d’un sòlid, les quals depenen del nombre i de la classe de defectes presents a la mostra considerada Els principals defectes d’un cristall són els defectes puntuals , els defectes lineals , els defectes superficials i els defectes volúmics Els defectes puntuals d’un sòlid són classificats en dues categories principals els deguts als àtoms que constitueixen…