Resultats de la cerca
Es mostren 9679 resultats
pont de Sant Antoni
Art romànic
Pont
Pont romànic de la parròquia de la Maçana, sobre el riu Valira, al camí d’Andorra la Vella a Ordino, a la gorja de la Grella.
Prop hi ha el el santuari de Sant Antoni de la Grella
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
Santa Justa
Creu i absis romànic del conjunt parroquial de Santa Justa, al terme de Lliçà d’Amunt
© Diego Sola
Art romànic
Església
Veïnat
Veïnat i antiga parròquia del municipi de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental), al NE del poble.
Esmentada ja el 1101, el 1321 era encara independent L’antiga església parroquial destaca pel seu romànic dels segles XI i XII D’una sola nau, l’absis semicircular presenta arcuacions llombardes L’antic presbiteri estava presidit per un retaule gòtic dels germans Vergós , avui dia conservat al Museu Diocesà de Barcelona, amb escenes de la vida i el martiri de les santes Justa i Rufina Al segle XVIII s’hi afegí una capella lateral, dedicada a la Mare de Déu del Roser
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…
els tres tombs
Folklore
Els tres giravolts que feia amb el cavall el capdavanter de la comitiva de la cavalcada del dia de Sant Antoni, anomenada per això els Tres Tombs.
pubillatge
Folklore
Festa instaurada l’any 1960 per l’Obra del Ballet Popular que consisteix a atorgar anyalment a una localitat el títol de Ciutat Pubilla de la Sardana, com a reconeixement als seus mèrits vigents o a la seva projecció futura per al foment i la difusió de la sardana.
La primera ciutat pubilla fou Girona La festa adquirí ràpidament un fort impuls i hom creà al seu entorn una sèrie d’actes preceptius, ja iniciats a Girona, amb el missatge al món sardanista i la concessió de la medalla al mèrit sardanista El 1961, en la proclamació de Lleida, hom implantà també el nomenament de la Pubilla Universal de la Sardana a una jove vilatana —acompanyada de les seves dames d’honor— distinció que ostenta amb les arres del pubillatge, símbol que es bescanvien cada any les pubilles entrant i sortint El 1963, amb el nomenament de Manresa, els pubillatges prengueren un…
plantada
Folklore
Acció de deixar els gegants muntats i preparats per iniciar la participació a la passejada o cercavila d’una trobada o festa gegantera.
passejada
Passejada de gegants
© Jaume Ferrández
Folklore
Cercavila protagonitzada per gegants i nans a les trobades i festes geganteres.
glosa
Folklore
Forma musical breu d’estructura indeterminada i en un sol temps, que recull generalment algun tema o cançó popular o tradicional i el desenvolupa a base de variacions.
Ha estat un tipus de composició molt utilitzada a Catalunya en l’àmbit de la música simfònica per a cobla per part d’autors com Eduard Toldrà, Joaquim Serra, Antoni Català o Manuel Oltra, entre d’altres