Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
Antoni Carné i Parramon
Folklore
Literatura
Activista cultural.
Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…
Federació de Diables i Dimonis de Catalunya
Folklore
Organització que agrupa les colles de diables i dimonis de Catalunya, i també dels Països Catalans.
Fou creada al març del 2000 a partir d’una sèrie de trobades de colles de diables de diverses poblacions de Catalunya amb l’objectiu de promoure les tradicions populars vinculades sobretot al ball de diables , i també per coordinar i unir esforços en el vessant legal de les seves activitats, associades als correfocs i a la pirotècnia A mitjan segona dècada del segle XXI reunia unes 250 colles de Catalunya, les Illes Balears i la Catalunya del Nord L’any 2015 fou guardonada amb el Premi Nacional de cultura del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts CoNCA
Lluis Subirana i Rebolloso

Lluis Subirana i Rebolloso
(CC) Josep Renalias
Folklore
Folklorista.
Des d'infant residí a Sabadell, ciutat a la qual estigué estretament vinculat com a membre destacat de nombroses associacions, com ara la Cobla Jovenívola, Sabadell Sardanista, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, Òmnium Cultural, de la secció local de la qual fou un dels fundadors, la Unió Excursionista de Sabadell o el Museu d’Història Cronista i collaborador de mitjans de comunicació locals Ràdio Sabadell , El 9 Nou , etc, centrà la seva activitat a documentar i difondre la sardana i la seva història, sobre la qual publicà un gran nombre de títols, entre els quals cal esmentar …
colònia Sorribes
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Ripoll, situada 700 m al NW de la vila, prop del Freser, al camí de Campdevànol.
Fou fundada al començament del s XX per l’empresa d’automòbils La Hispano Suïssa Actualment la fàbrica és ocupada en una gran part per les installacions de la Farga Casanova i en una petita part per les de FAHIALSA
colònia de Son Mendívil
Colònia industrial
Antiga colònia agrícola del municipi de Llucmajor (Mallorca), creada vers el 1875 per Antoni de Mendívil en la seva possessió de ses Casanoves d’Aljub (o son Mendívil).
El 1879, moment d’auge de la colònia, hi residien 23 famílies tanmateix, no prosperà, i el 1898 només hi havia 3 cases habitades El 1962 hi havia una sola casa habitada i la resta del nucli es trobava en ruïnes
colònia Segarra
Colònia industrial
Colònia industrial del municipi de la Vall d’Uixó
(Plana Baixa), al S de la ciutat.
El primer grup fou bastit per l’empresa de fabricació de sabates Silvestre Segarra e Hijos SA , per als seus obrers i empleats, a la fi dels anys quaranta Posteriorment fou ampliat amb uns altres dos grups, sempre al voltant de la fàbrica, i més tard amb el barri nou de Carmadai , separat dels anteriors Hi ha una església, un economat i un dispensari, però hi manquen espais socials i de reunió Actualment les cases han estat venudes a particulars que hi habiten L’empresa adquirí un extraordinari desenvolupament, fins a assolir la xifra de 4407 treballadors el 1970, i forneix de calçat l’…
Sant Pau
Barri
Colònia industrial
Barri i petita colònia industrial del municipi de Manresa (Bages), a migdia de la ciutat, a l’esquerra i aigüa avall del Cardener, a l’indret de l’antic priorat de Sant Pau de Manresa .
colònia de Sant Jordi
Colònia industrial
Colònia del municipi de ses Salines de Santanyí (Mallorca ), situada al voltant de la cala Galiota, prop del límit amb el de Campos, a la costa meridional de l’illa, damunt el promontori de sa Puntassa, que es destaca entre la cala Galiota i el port de Campos.
En aquest indret, on hi havia un nucli de barraques de pescadors i una torre de defensa dita torre del port de Campos , enderrocada al començament del s XX, fundà el marquès des Palmer una colònia agrícola el 1879 però la població no acabà de formar-se fins entrat el s XX, gràcies a haver esdevingut un centre d’estiueig i de turisme hi havia 330 edificis d’apartaments el 1985 i 2352 places hoteleres, repartides en 15 establiments, el 1987 Al N del nucli urbà hi ha els estanys de ses Salines, on s’elabora tradicionalment sal l’oratori de les salines i les capelles de diverses possessions foren…
Sant Esteve de Balsareny

Vista general de Sant Esteve de Balsareny o Colònia Soldevila
© C.I.C.-Moià
Colònia industrial
Colònia fabril del municipi de Balsareny (Bages), a la dreta del Llobregat, al N del poble.
Fundada a la segona meitat del segle XIX, sorgí prop de l’església romànica de Sant Esteve segle XII, ampliada i modificada modernament
colònia Santa Maria
Colònia industrial
Colònia tèxtil (filatures de cotó) del municipi de Ripoll (Ripollès), a la dreta del Ter, uns 3 km aigua avall de la vila.
Fou fundada vers el 1890 per Bonaventura Grases, que el 1922 vengué la fàbrica a l’empresa SA Pentinet i Filatures de Llana SAPHIL L’església de Santa Maria ha donat nom al lloc popularment hom l’anomena el Roig Formà part de l’antic terme de la Parròquia de Ripoll
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina