Resultats de la cerca

Formà part del corrent Tulenkantajat però sense acceptar el futurisme ni la idealització de l’exotisme El seu interès pel folklore i els mites populars es reflecteix en la influència de les formes populars en la seva poesia Publicà, entre altres, els llibres de poemes Laulu ihanista silmistä ‘La balada dels vuit encanteris’, 1925, Jää hyväiset Arkadialle ‘Adeu a l’Arcàdia’, 1945, Valikoima runoja ‘Poesies escollides’, 1958, i els d’assaig Suomalaisen muinaisrunouden maailma ‘El món de l’antiga poesia finlandesa’, 1935 i Soumalaine mytologia ‘La mitologia finlandesa’, 1967 Fou…

Un nou sostre casteller el tres de nou sense folre Els Castellers de Vilafranca van aixecar alguns dels seus castells a la pista dels Warriors de San Francisco, durant un partit de l’NBA © Castellers de Vilafranca Els castells, fins i tot en un any més aviat discret, van tornar a ser la joia de la corona del folklore català gràcies a un darrer tram de la temporada espectacular de les dues colles de Valls i dels Castellers de Vilafranca Per Santa Úrsula, a la capital de l’Alt Camp, un altre sostre casteller, el tres de nou sense folre, va ser assolit consecutivament per la Vella i la Joves de…

Continua la lluita contra el canvi climàtic La ciutat mexicana de Cancun va acollir del 29 de novembre al 10 de desembre de 2010 la 16a Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic COP-16, que és la continuació de la cimera del clima celebrada un any abans a Copenhaguen i que va fracassar L’objectiu inicial era aprovar a Cancun un acord internacional que ampliés i donés continuïtat al protocol de Kyoto, que expira el 2012, i, d’altra banda, concretar algunes de les propostes d’ajuda als països en desenvolupament que es van apuntar a la reunió de la…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…