Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Francesc de Sales Maspons i Labrós
© Fototeca.cat
Folklore
Folklorista.
Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore Impulsà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença En 1871-75…
Aureli Capmany i Farrés
© Fototeca.cat
Folklore
Literatura catalana
Música
Folklorista i escriptor.
Autodidacte, s’interessà en l’estudi dels costums catalans, especialment per les rondalles, les cançons i les danses populars Fou un dels fundadors de l’Orfeó Català 1891 També participà activament en la creació de l’Esbart de Dansaires 1907 i dirigí l’Esbart Català 1909, les primeres entitats dedicades a la preservació i la divulgació de la dansa popular catalana Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en la secció de folklore, i collaborà en les seves publicacions Ensenyà folklore en diverses institucions barcelonines i collaborà amb el Centro de Estudios de Etnología Peninsular i amb l’…
, ,
Valeri Serra i Boldú
© Fototeca.cat
Folklore
Folklorista.
Vida i obra S'establí a Barcelona el 1893 i hi estudià el professorat mercantil i més endavant la carrera de dret Amic de Jacint Verdaguer, intervingué en la fundació de la revista L’Atlàntida 1896 i de La Creu del Montseny 1899, i fou redactor de Lo Pensament Català 1900 Una mica abans havia començat a collaborar a Lo Teatro Regional El 1900 tornà per uns quants anys a l’Urgell, on es dedicà al conreu de la terra i als estudis folklòrics, sense abandonar, però, l’activitat periodística dirigí, per exemple, el diari El País , de Lleida, i el setmanari de Bellpuig Urgell Lo Pla d’Urgell Les…
Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i folklorista.
Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i collaborant molt eficaçment en la…
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,