Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
L’ou com balla
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han incorporat…
El bon caçador
Folklore
Cançó popular catalana, una de les més conegudes arreu del país.
Hom n'ha recollit moltes variants L’argument del bon caçador matiner que s’enamora d’una pastora ha servit per a muntar diversos balls populars Quinquagèsima de Merlès, Osona
la boja
Folklore
Varietat del ball de bastons de Vilanova i la Geltrú.
Hom en conserva la melodia, en compàs ternari, i la coreografia Una variant, amb el mateix nom, és coneguda al Ripollès
festa de les Verges
Folklore
Festa popular de les Onze Mil Verges celebrada el 21 d’octubre a Mallorca, on és considerada la festa de les noies solteres, les quals fan una capta, s’adornen d’una manera especial i reben serenates dels joves, sovint amb cant de composicions de to humorístic.
ses Valentes Dones
Folklore
Llegenda de Sóller —no documentada fins al s XVII i enriquida durant el XIX— segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs 11 de maig de 1561
Junta Central Fallera
Folklore
Organisme que exerceix la funció rectora i coordinadora en la celebració dels actes relacionats amb les falles.
Fundada el 1939, substituí l’antic Comitè Central Faller, que datava del 1928 Entre altres activitats, s’encarrega de la proclamació de les falleres majors, la coordinació de les diferents comissions de falles de València i l’adopció de mesures de sanció per a les anomalies que sorgeixin entre les diferents comissions A més, custodia els arxius documentals de les comissions i pot fiscalitzar la seva comptabilitat La Junta també s’encarrega de crear i distribuir els sectors fallers, que agrupen territorialment les diferents comissions de falles Té la seu a l’actual Museu Faller, a València
Pare Noel
Folklore
Personatge llegendari relacionat amb sant Nicolau, al qual hom atribueix el repartiment de joguines als infants per Nadal.
Procedent del Sinterklaas ‘Sant Nicolau’ holandès, passà al s XVII a les colònies nord-americanes formades per holandesos, i amb el temps la forma anglicitzada del nom esdevingué ‘Santa Claus’, pel qual és també conegut Ja amb la indumentària i l’aspecte característics actuals on predominen elements del folklore escandinau i lapó passà a Europa Als Països Catalans es popularitzà a la segona meitat del s XX, i el nom prové d’una adaptació de la forma francesa És una figura que s’afegeix a la tradició autòctona dels Reis Mags , i de vegades la desplaça
Esbart Verdaguer
Dansa i ball
Folklore
Agrupació folklòrica fundada a Barcelona per Manuel Cubeles i Solé (1945).
Ha estat una de les entitats que més ha divulgat els ballets populars catalans, sovint en versions actualitzades Suposà l’aparició d’una línia divergent que mirava més per l’adopció de nous llenguatges d’expressió, amb uns treballs coreogràfics i escènics sovint molt interessants que donaren als esbarts un caràcter equiparable als grups de dansa contemporanis Ha actuat en moltes ocasions als Països Catalans i a l’estranger
Esbart Dansaire de Rubí
Dansa i ball
Folklore
Grup de dansa catalana fundat a Rubí (Vallès Occidental) l’any 1923.
Des del 1952 emprengué una tasca de renovació de la dansa tradicional fent ús de la moderna escenografia però sense trair l’autenticitat dels documents A partir del 1964 oferí un gran nombre de ballades a tot Catalunya i a l’estranger, tot presentant els balls tradicionals amb una gran atenció a les exigències escèniques i cercant la creació de noves coreografies L’any 1979 collaborà en la reconstrucció dels cants i danses del Llibre Vermell de Montserrat, que després presentà com a novetat mundial, acompanyat per l’Escolania de Montserrat i pel conjunt Ars Musicae d’instruments antics L’any…
festa de la Llum
Folklore
Festa que hom celebra a Manresa, el dia 21 de febrer, commemorant el prodigi d’una llum misteriosa que, segons tradició, fou vista a l’església del Carme de la dita ciutat, el 21 de febrer de 1345.
Una primera allusió històrica de la celebració es remunta al 1536 Des del s XVII i fins al XIX se celebrà el segon diumenge de quaresma Té un sentit religiós d’acció de gràcies a la Santíssima Trinitat per la pau restablerta entre la ciutat i el bisbe Galceran Sacosta, enemistats per motius relacionats amb la construcció de la séquia de Manresa És considerada festa major d’hivern La primera referència documental de la llum data del mateix any 1345