Resultats de la cerca

Consisteix en una cavalcada que surt a posta de sol del convent de Santa Magdalena i que presideix una carrossa —el Carro de la Beata— amb una nena de 6 a 8 anys, envoltada d’altres infants, tots vestits a l’antiga, representant l’apoteosi de Santa Catalina Tomàs

Aquesta festivitat, que ja era celebrada a Jerusalem al segle IV, Justinià la introduí a Constantinoble al segle VI, des d’on s’estengué per l’Orient i després per l’Occident Abans de la missa major hi ha benedicció de candeles que hom reparteix als assistents A Catalunya, és costum de desfer els pessebres aquest dia En alguns llocs de la Catalunya septentrional hom feia una paròdia de la cacera de l’os A Valls hom celebra cada deu anys les festes de la Candela , i des del 1851 Molins de Rei celebra un mercat i fira agrícola coincidint amb la celebració Fira de la Candelera

Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt venerada, fou…

La Bolangera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d’origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangère francesa Fou ballada arreu dels Països Catalans El mateix nom ha designat un ball rodó infantil, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera

La cançó de Blancaflor és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa És una de les peces més originals del folklore musical català

Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca

Tot respectant els pessebres tradicionals pessebre ha consagrat arreu l’ús del guix Escola de Barcelona Posseeix una important collecció de figures de pessebre El 1952 i el 1957 organitzà a Barcelona el Primer i el Tercer Congrés Pessebrista Internacional, respectivament, i tingué un paper important en la constitució, el 1952, també a Barcelona, de la Universalis Foederatio Praesepistica