Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Joan Lluís i Pallarès
Folklore
Folklorista i narrador.
Fins a dinou anys visqué a Rialb treballant de pastor per a diverses pagesies Arribat a Barcelona es vinculà als grups de dansa i assistí a les tertúlies que Agustí Duran i Sanpere mantenia a l’Arxiu Històric de la Ciutat sobre temes de folklore de Catalunya Allí conegué Joan Amades, Aureli Capmany i Ramon Violant i Simorra Aquest últim, sobretot, l’encoratjà a escriure sobre el Pallars D’entre les seves obres cal fer esment de Records de la meva vida de pastor 1955, El meu Pallars, en quatre volums 1959, 1961, 1967 i 1979, L’home de la bossa Novella d’antics costums…
,
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc…
,
ball de l’Os
Folklore
Ball molt primitiu que representa la cacera i l’afaitada de l’os.
De caràcter carnavalesc, es balla als Pirineus, des del Pallars al Vallespir Alguns dels seus episodis són acompanyats de flabiol
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…
ball de la muntanyeta
Folklore
Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.
Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení
Consell Cultural de les Valls d’Àneu
Folklore
Organisme creat el 1983 amb l’objectiu de protegir, difondre i estudiar el patrimoni natural i cultural de les Valls d’Àneu (Pallars Sobirà).
Entre les iniciatives que ha desenvolupat sobresurten l’Arxiu Històric de les Valls d’Àneu 1985, l’Escola de Natura de les Valls d’Àneu 1987, l’ Ecomuseu de les Valls d’Àneu 1988, Premi Nacional de cultura popular 1994, el Dansàneu Festival de Cultures del Pirineu 1991, Premi Nacional de Cultura 2021 i Les Trobades d’Escriptors 1994 Ha contribuït a promoure el reconeixement de les Falles dels Pirineus , que el 2015 foren declarades patrimoni immaterial de la humanitat, i de Catalunya fogueres d’Isil Ha rebut el Premi Nacional de cultura popular 1991 i la Creu de Sant Jordi 2016
cambra
Folklore
Institució que als pobles del Pallars s’encarrega del recull de diners destinats a pagar les despeses (ball, vi, coca, etc) de la festa major.
ball del galop
Folklore
A la Ribagorça, el Pallars, l’Alt Urgell i la Noguera, mena de dansa sense cap coreografia específica que consisteix a córrer els balladors acceleradament al so d’un ritme molt viu per la plaça i també els carrers adjacents, com a complement i a la fi d’altres balls.
Ha estat generalitzat pels esbarts dansaires