Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
tronador
Folklore
Caramel de forma semblant a la d’un coet tronador que forma part de la mocadorada
.
coet tronador
Folklore
Mena de coet molt sorollós que hom engega en certes festes, i sobretot en la de Sant Dionís de París, aniversari de la conquesta de València per Jaume I.
la tresca i la verdesca
Folklore
Nom popular donat a una profecia d’Anselm Turmeda (els primers mots eren: ‘‘Lladoncs en la verdesca serà l’horrible tresca...’’) molt coneguda i repetida pels agermanats mallorquins del s. XVI.
trampes
Folklore
Joc de dues timbales que, posades damunt un cavall, són fetes sonar per un home vestit a l’estil del segle XV en la processó del Corpus de Barcelona.
trabucaire
Folklore
Al Solsonès, cadascun dels components d’un grup creat al segle XVII per donar relleu a les festes amb trabucades de salva.
Solien acompanyar les caramelles, i participaven en la recepció de personatges, en la processó de Corpus, en la festa major, etc El 1940 la institució fou restablerta a la ciutat de Solsona Els membres porten el vestit de la pagesia del Solsonès del s XVIII, i els trabucs són fabricats a la mateixa ciutat
tosa
Folklore
Festa que hom celebra a les cases de pagès en ocasió de la tosa de les ovelles.
tió
Parada de venda de tions
© Lluís Prats
Folklore
Tronc gros, sovint ple de grops, que per Nadal hom fingeix que, a força de bastonades de les criatures, arriba a cagar dolços i altres regals.
Al Principat i a Mallorca era costum de guardar un tió per a encendre la nit de Nadal dies abans les criatures li portaven força menjar pa, blat de moro, garrofes, serradures, etc perquè pogués cagar després L’acte de fer cagar el tió , tradicionalment la nit de Nadal, constitueix una gran festa de menuts i de grans mentre el bastonegen, els infants solen cantar la fórmula “tió, caga torró, d’avellana i de pinyó” o una altra de semblant, més o menys ampliada Malgrat una certa regressió, sobretot a les ciutats, la tradició encara és viva i amb tendència a renéixer en molts llocs