Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
ploraner | ploranera
Etnografia
Folklore
Individu, generalment una dona, que plora en les cerimònies, sobretot l’enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.
En l’antiguitat, homes i dones acompanyaven el dol plorant d’una manera cridanera i ostensible, pràctica seguida encara actualment en alguns pobles de la Mediterrània
pinyata
Folklore
Olla que hom penja enmig de la sala del ball que se celebra el primer diumenge de Quaresma (o diumenge de pinyata) i que és plena d’aigua, de dolços, d’ocellets, etc; un dels balladors, amb els ulls tapats, pega bastonada a l’olla, la qual es trenca i deixa caure el seu contingut damunt el dit ballador.
pilar
Folklore
Construcció o figura que realitzen els castellers o xiquets de Valls formada per un sol xiquet a cada nivell.
Reben el nom de pilar de quatre, de cinc, etc, segons els homes que el formen
pi de Sant Antoni
Etnografia
Folklore
Festa popular que se celebra a Pollença (Mallorca) el dia de Sant Antoni Abat, consistent en l’ascensió a un tronc de pi per tal d’aconseguir el trofeu, un gall lligat al cim.
El pi, que sol fer de divuit a vint metres, és donat per una de les possessions de la comarca colles de joves i homes —sobrepassen els dos-cents individus— van a buscar-lo i després de dinar el planten a la plaça Vella Comença la competició després d’haver untat el pi, ja sense escorça, amb sabó fluix i blanc d’ou Abans era collocat la vigília de la festa, però ara es fa el mateix dia de Sant Antoni i la competició sols és motiu de recordació dins la programació dels actes festius en el seu origen devia tenir un sentit de torneig amorós Hi resta fins el dimecres de Cendra, que és arrencat i…
pessebre vivent
Escena d’un pessebre vivent a Castell d’Aro
Fototeca.cat
Folklore
Art
Teatre
Escenificació del naixement de Jesús segons els evangelis de Lluc i Mateu, feta amb actors i aprofitant un paratge rústic, un monument arquitectònic o un indret orogràficament espectacular.
El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Castell d'Aro 1959, Corbera de Llobregat 1962, l’Espluga de Francolí 1964, els Prats de Rei 1972, Martorelles 1976, Sant Guim de la Plana 1982 i Sant Pere de Ribes 1989 Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques
ninot
indultat el 1980, obra de Julián Puche Ferrándiz
Junta Central Fallera
Folklore
A les falles de València, figura de persona o d’animal que forma part d’una escena.
Des d’uns primitius maniquins coberts amb roba, ha evolucionat cap a cossos fets amb cartó, d’una peça, i pintats Depèn de la intenció que representen que siguin caricatures o molt realistes Habitualment n’hi ha a cada falla un de més aconseguit que, des del 1934, participa en un concurs, generalment efectuat a la Llotja Entre tots, el públic en vota un que no serà cremat ninot indultat Per a dur-los-hi es forma la cavalcada del ninot, en què cadascun és acompanyat d’una comparsa humorística
neula
Les neules es guarden en pots de llauna perquè no es remullin
© Fototeca.cat
Gastronomia
Folklore
Full de pasta prima de farina, generalment barrejada amb sucre i alguna essència, cargolat formant com un canó, que hom menja al Principat i a Mallorca durant les festes de Nadal.
neula
Gastronomia
Folklore
Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que hom menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
entrada de la murta
Folklore
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.
Sovint hi anaven comparses de cantors i guitarristes El costum inspirà una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal