Resultats de la cerca
Es mostren 53 resultats
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
tornaboda
Folklore
Àpat o festa que es feia l’endemà o els dies consecutius d’una boda o noces, o festa o sortida al camp que es fa el darrer dia d’una festa major.
Antigament la tornaboda se celebrava amb una sortida o menjar en una font, i per això el dia de tornaboda de festa major es diu a algunes localitats el dia de la font
pom de dalt
Castell de quatre de nou carregat i descarregat pels castellers de Vilafranca durant la Festa Major de Vilafranca del Penedès de l’agost de 1996. Al capdamunt, el pom, format pels dosos, l’aixecador i
© M. del Mar Pujol
Folklore
Cúpula d’un castell.
És format pels seus tres últims pisos els dosos, l'aixecador i l'enxaneta
pubilla
Folklore
Noia que, per la seva bellesa o simpatia, és elegida pels participants al ball de la festa major.
galer | galera
Folklore
Paborde, persona que té cura dels diversos actes d’una festa major o d’una festa de carrer.
ball de l’aigua-ros
Folklore
Dansa de gran cerimònia, ballada a Castellciutat (Alt Urgell) el dia de la festa major (15 d’agost).
D’origen medieval i amb una melodia i una coreografia típiques, és un dels balls d'almorratxa comuns a la Catalunya Vella
cambra
Folklore
Institució que als pobles del Pallars s’encarrega del recull de diners destinats a pagar les despeses (ball, vi, coca, etc) de la festa major.