Resultats de la cerca

Deixeble de Manuel Palau a València i de Ch Köchlin a París, estudià sistemàticament la música tradicional de l’àrea de Castelló de la Plana És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Destaquen els seus Tres poemes 1952, per a piano

Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han incorporat…

Fou el primer grup en el seu gènere, i tingué els precedents en la primera exhibició de dansa tradicional catalana celebrada el 1902 a Vic, i en el primer premi de dansa popular convocat pel Centre Excursionista de Catalunya l’any 1905 Fundat amb el nom d’Esbart de Dansaires per Aureli Capmany i Rafael Tudó, l’any següent aquest hi protagonitzà una escissió amb el nom actual, que el 1909 passà a ser dirigida per Capmany fins el 1917 Joan Amades , que en fou director en 1925-26, collaborà estretament amb l’entitat amb la publicació de diversos llibres Amb gran èxit de públic i participació…

L’entrada en vigor el 2010 de la prohibició de l’ús d’elements pirotècnics en les celebracions populars fa perillar moltes de les festes a Catalunya © Fototecacat L'entrada en vigor, al començament de gener del 2010, de la transposició de la directiva del Parlament Europeu sobre l'ús de material pirotècnic va desencadenar un seguit d'actes reivindicatius organitzats pels grups de foc del país al llarg de l'any El motiu va ser l'alarma generada en saber-se que la directiva en qüestió, aprovada el 2007, posa en perill l'essència de moltes festes tradicionals Potser la més significativa d'…

Tradició popular antiga, que interessà també artistes famosos, sobretot a la fi del Barroc, el mot aparegué escrit per primera vegada en el Diario de Barcelona el 1805 Al s XIX, i fruit del Romanticisme, sorgiren unes entitats que agruparen els afeccionats La primera associació que es constituí fou la de Barcelona, que ja existia abans del 1863, però que fou aprovada per disposició governativa aquell any durà uns deu anys i desaparegué, però deixà un pòsit que provocà l’aparició de la segona associació el 1921 Juntament amb la construcció de pessebres, hi ha la fira barcelonina de figures, la…

Germana del folklorista Francesc de Sales Maspons i del polític Marià Maspons , i cunyada de Francesc Pelagi Briz, utilitzà el pseudònim de Maria de Bell-lloc Després del breu poema Lloances 1865, en publicà en gran nombre a La Renaixença , La Veu del Montserrat , Calendari Català i La Llumanera de Nova York  i en recollí a Salabrugues 1874, amb pròleg de Joan Sardà, Poesies catalanes 1880 i Poesies 1888 Publicà narracions a La Illustració Catalana i en feu reculls, partint de fonts folklòriques Narracions i llegendes 1875, Montseny 1880, ambdues premiades als Jocs Florals de Barcelona,…

Realitzà els seus estudis musicals al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, on obtingué el Premi d’Honor Extraordinari de Composició Amplià estudis a França Des de la fundació de l’Orquestra Ciutat de Barcelona, el 1967, i durant 13 anys, fou cosolista d’oboè Parallelament es dedicà a la composició, treballà la direcció d’orquestra amb Antoni Ros i Marbà i es presentà com a director l’any 1978 al Palau de la Música amb Les noces d’Igor Stravinsky Féu una sèrie de collaboracions amb grups de música contemporània i després amb orquestres simfòniques, com l’Orquestra Ciutat de Barcelona…

La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013 Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional la Via Catalana i el Concert per la Llibertat Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements Aquesta presència del folklore del país va ser molt…

Castells Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat © Castellers de Vilafranca Tan sols 5 anys després de considerar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular nascuda a Valls fa més de 200 anys i que viu la seva època de màxima esplendor Ho avalen una seixantena de colles…

Rosalía va guanyar dos premis Grammy llatins per Malamente © Arx Joan Margarit / Berta Tiana Fotografia L’etern debat sobre on comencen i on acaben la cultura catalana i la cultura espanyola que es produeixen a Catalunya es va tornar a produir aquest 2018 arran de l’èxit internacional de Rosalia Vila, coneguda artísticament com a Rosalía, guanyadora de dos premis Grammy llatins el 16 de novembre Si bé la polèmica no va arribar als nivells del 2007, quan la cultura catalana va ser la convidada d’honor a la Fira del…