Resultats de la cerca

Cursà estudis d’arquitecte tècnic i treballà en l’empresa familiar Interessat des de jove en l’activisme social, fou cap a la Creu Roja Presidí també la Societat Coral del seu poble i, posteriorment, fou delegat pel Bages a la  Federació de Cors de Clavé , a la junta de la qual ingressà, i des d’on fou un dels principals organitzadors de l’Any Clavé 1999-2000 President durant dos mandats 2001-2009, entre altres activitats organitzà, juntament amb Moviment Coral Català, el concert Cants de Pau en el marc del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004 i impulsà la recuperació dels cants d’…

Director de la Casa dels Entremesos de Barcelona dirigeix els actes tradicionals de les Festes de la Mercè, el Corpus de Barcelona i les Festes de Santa Eulàlia, totes organitzades per l’Ajuntament de Barcelona És autor de diversos llibres, com Altíssims senyors, nobles bèsties imatgeria festiva de la Barcelona Vella 2001, A pas de gegant guia illustrada dels gegants de Barcelona 2001 o Cent anys dels Gegants de Sant Roc de la Plaça Nova 2006, i ha presidit la Comissió de Redacció del ""Protocol Festiu de la ciutat de Barcelona”

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…