Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
festa dels traginers
Folklore
Història
Festa patronal del gremi de traginers, especialment de bast, que se celebra el dia de sant Antoni Abat o pels volts d’aquesta diada, sobretot a les comarques pirinenques d’un vessant i de l’altre.
Actualment, i a despit de la mecanització del transport, en resten celebracions a les comarques del Bages, el Berguedà, el Ripollès i el Vallespir És, però, a Balsareny Bages on la festa s’ha tipificat al voltant de la figura del traginer com a transmissor de cultura tant com de mercaderies Té lloc el diumenge de sexagèsima i consisteix bàsicament en la benedicció dels animals, seguida d’una cercavila encapçalada per les senyeres del gremi arreu coneguda pels Tres Tombs , en la qual participen cavalcadures guarnides a l’antiga i grups folklòrics locals i de les viles o comarques veïnes Havent…
albada
albada L' albada (1965), de Picasso
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Peça de música vocal o instrumental que hom interpreta a la nit o a la matinada, al carrer, davant la porta o sota la finestra d’algú que hom vol homenatjar o requerir.
Molt populars als Països Catalans, les albades són fetes, en general, les vigílies de les festes majors o en d’altres solemnitats especials A les comarques meridionals i occidentals del Principat, i a tot el País Valencià, assoliren una popularitat molt més acusada que a la resta del territori les albades consistien en corrandes cantades per una persona o per un grup, amb acompanyament de dolçaina o gralla i tabalet o tamborí Ultra les festes majors, hom té notícia de famoses cantades d’albades la nit de Nadal, els darrers dies d’abril festes de l’arbre de maig, per Sant Joan i…
Salvador Armet i Ricart

Salvador Armet i Ricart
© Fototeca.cat
Folklore
Música
Folklorista i crític musical, conegut també pel títol de comte (consort) de Carlet i del Castellar.
Publicà monografies d’història i de geografia sobre comarques pirinenques Monografia de les Valls d’Andorra , 1905 Sobre música escriví, entre altres obres, un Estudi sobre el cant pla o gregorià 1883
Unió de Colles Sardanistes
Folklore
Institució que agrupa les colles sardanistes de competició, fundada a Barcelona el 1958 per tal de representar les d’aquesta ciutat i que aviat s’estengué a totes les del Principat.
Des del 1962 organitza el Campionat de Catalunya en les modalitats de lluïment, revessa i, des del 1990, de punts lliures, i per categories grans, juvenils, infantils i veterans També s’ha dedicat a la difusió del sardanisme amb l’organització de ballades, audicions, debats i cursos d’ensenyament de sardanes El 1985 cofundà la Coordinadora d’Entitats Sardanistes de Barcelona i el 1990 la Federació Sardanista de Catalunya El 1997 hi eren afiliades 310 colles, repartides en cinc zones Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona ciutat i Barcelona comarques Disposa d’un arxiu, que comprèn…
contrapàs de la bruixa
Folklore
Ball festiu, propi de les festes de Carnestoltes de certes comarques septentrionals de Catalunya.
Els balladors tenien llicència d’entrar a les cases i lliurar-se a actes no tolerats en d’altres ocasions Hom en conserva algunes variants
Aplec dels Ports
Folklore
Aplec festiu i reivindicatiu de caràcter cultural i identitari valencià que se celebra cada any l’últim cap de setmana de juliol a una localitat de la comarca històrica dels Ports.
L’aplec, que té una seu rotativa, s’ha celebrat fins ara a Todolella, Cinctorres, Villores, la Mata, Vilafranca del Maestrat, Herbers, Forcall, el Portell de Morella, Morella i Sorita de Morella Se celebrà per primer cop l’any 1978 a la Todolella, organitzat per un grup de joves de la comarca que volien reivindicar el futur social i econòmic dels Ports, a més de la llengua i la cultura de la comarca Des de llavors s’ha celebrat cada any, tret del 2006 L’esdeveniment congrega milers de persones vingudes de diverses comarques veïnes i de la resta dels Països Catalans i inclou…
falcó

El Falcons de Barcelona
Falcons de Barcelona
Folklore
Cadascuna de les persones d’una colla que, enfilant-se les unes damunt les altres, fan diverses figures humanes, amb similituds amb els castellers.
Els falcons estan dirigits per un cap de colla, com en el cas dels castellers, i es vesteixen amb pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador lligat al cap Hi ha un nombre relativament reduït de colles, sobretot si es compara amb el de formacions castelleres, i majoritàriament es concentren a les comarques del Penedès La colla amb un millor palmarès són els Falcons de Vilafranca, que a la festa major d’aquesta ciutat del 2001 feu la seva millor actuació de la història, amb una amplíssima i difícil gamma de figures, a més d’assolir el…
Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional
Folklore
Institució creada pel departament de cultura de la Generalitat de Catalunya per a assumir la tasca de recerca, documentació i projecció de la cultura popular catalana.
La necessitat de crear un ens d’aquestes característiques sorgí al I Congrés de Cultura Popular i Tradicional Catalana 1981-82 Des de la seva creació, l’entitat ha impulsat moltes iniciatives, entre les qual destaquen les tres edicions d’Expocultura i l’Escola Catalana de la Festa FestCat, que inclou cursos monogràfics de dansa, jocs i música, a més d’un campus de cultura popular També promou l’Aula de Música i Dansa Tradicional, el programa Arrels Comarques de dinamització de la cultura popular i tradicional comarca a comarca, sense oblidar l’organització de postgraus en…
dansa de l’albat
Folklore
A les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, ball que feia la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat, que ha persistit fins al segle actual, es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori Albaida, Valldigna i del mortitxol Alacant
Falles dels Pirineus
Folklore
Celebració popular i tradicional de les festes del foc, coincidint amb el solstici d'estiu, a diverses localitats de les comarques dels Pirineus.
La celebració té un origen ancestral, íntimament lligat als cicles agraris i solars Es relaciona amb els ritus primitius de regeneració de la vida natural, de fecunditat i d’agraïment als déus per l’èxit de les collites i l'arribada del bon temps Arrencar el foc símbol del sol de la muntanya i baixar-lo cap al poble servia per a purificar els camps i els boscos i per a protegir la població, perquè la preservava dels mals esperits El ritual de córrer o baixar falles s'inicia dies abans amb la construcció de les falles, torxes d’uns dos metres que poden ser fetes amb teies de pi unides amb…