Resultats de la cerca

Juntament amb Jørgen Moe, i seguint l’exemple dels germans Grimm, publicà Norske Folkeeventyr ‘Contes populars noruecs’, 1842-44, 1852 i 1871, obra fonamental del Romanticisme noruec, que renovà, a més, la prosa del país en oposar al formalisme vigent la rudesa de les expressions populars Els contes, sagues i peces folklòriques que recopilà foren encaixats en quadres de costums o descripcions de paisatges, plens de l’humor, el realisme i l’espontaneïtat que el caracteritzen A més de l’obra esmentada, destaca el recull Norske Huldreeventyr og Folkesagn ‘Contes espirituals noruecs i sagues…

Especialitzat en folklore del seu país, colleccionà cançons, proverbis i contes d’entre els quals cal esmentar Prostonárodni Ceské písnĕ a říkadla ‘Cançons i rodolins populars txecs’, 1864 i Stoprostonárodnich pohádek a pověstí slovanských ‘Cent contes populars i llegendes eslaves’, 1864 les seves recreacions de la poesia popular recollides a Kytice z pověsti narodnich ‘Pomell de llegendes nacionals’, 1853 inspiraren posteriorment l’obra de músics i escriptors, entre els quals A Dvořák i JNeruda

A Londres esdevingué famós amb els seus articles al “Daily News” i altres periòdics Autor de poemes Helen of Troy , 1882 i de novelles The Mark of Cain , 1886, és més conegut per les colleccions de contes, les traduccions d’Homer, les obres antropològiques Custom and Myth, 1884 Myth, Ritual and Religion, 1887 i els estudis històrics

Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…

Sacerdot, fou professor de segon ensenyament a Perpinyà i rector d’Arles Vallespir Jubilat el 1908, residí quinze anys a Barcelona, on havia pres part en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 Des del 1895 publicà al setmanari La Croix des Pyrénées Orientales , una pàgina en català amb el títol d’"Una llesca de pa de casa”, on aparegueren els Contes vallespirencs , conjunt de narracions populars, la majoria de tema religiós, que foren aplegats en volum el 1907 a Perpinyà, i el 1914 pel Foment de Pietat, de Barcelona, amb illustracions de JG Junceda Entre la seva obra literària excelleix també…

Primogènit d’un llinatge antic, amb casa pairal a Bigues i residència habitual a Barcelona, es doctorà en dret i exercí de notari El 1897 fou degà del collegi notarial de Barcelona Presidí els Jocs Florals de Barcelona 1897 i l’Associació d’Excursions Catalana 1883-91, a la qual donà un gran impuls, especialment a la secció de folklore Impulsà la seva unió amb l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques per constituir el Centre Excursionista de Catalunya, que presidí 1892-96 Collaborà, entre altres publicacions, a Lo Gai Saber , Calendari Català i La Renaixença En 1871-75 publicà Lo…

El 1846 WJ Thoms proposà el mot folklore que significa literalment ‘saber del poble’ en substitució de Popular Antiquities En els països de parla alemanya, ja des del 1808 hom empra el mot Volkskunde Malgrat que el terme folklore és recent, l’estudi de la vida tradicional del poble té arrels més llunyanes Amb la floració del classicisme humanista, per part dels artistes i els literats començà a desvetllar-se l’interès per la vida quotidiana dels pobles GB Vico mostrà en algunes parts de la Scienza Nuova 1725 molt d’interès per la vida popular i pels mites És el Romanticisme, però, sobretot…

Fill d’una família molt humil del Raval de Barcelona, a causa de les estretors econòmiques passa uns quants anys amb els avis paterns a Bot Terra Alta, el poble natal del seu pare En tornar a Barcelona, estudià a l’escola del barri fins que, a nou anys 1899, abandonà els estudis per treballar en la parada familiar de draps als Encants i, tres anys més tard, en una altra parada prop del mercat de Sant Antoni, on obrí pel seu compte als Encants Nous un negoci de compra i venda de llibres L’ofici de llibreter de vell contribuí decisivament a la seva formació autodidàctica, ajudat per una memòria…

Castells Els Castellers de Vilafranca van ser, per cinquè any consecutiu, la millor colla castellera durant el concurs de Tarragona, poc abans que la UNESCO declarés els castells Patrimoni de la Humanitat © Castellers de Vilafranca Tan sols 5 anys després de considerar la Patum de Berga Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, la UNESCO va donar aquest mateix reconeixement internacional a la tradició catalana d’aixecar castells humans, manifestació de la cultura popular nascuda a Valls fa més de 200 anys i que viu la seva època de màxima esplendor Ho avalen una seixantena de colles…

Les Falles de València van ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, i, per celebrar-ho, la Junta Central Fallera va aixecar un monument faller a la manera antiga © Armando Romero / Junta Central Fallera L’any 2016 va començar amb el bon regust de la declaració, a les acaballes del 2015, de les festes del foc als Pirineus, les Falles dels Pirineus, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat i es va cloure amb la inclusió de les Falles de València en aquest prestigiós registre de la UNESCO, durant la reunió del seu comitè intergovernamental celebrada el 30 de…