Resultats de la cerca

El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Castell d'Aro 1959, Corbera de Llobregat 1962, l’Espluga de Francolí 1964, els Prats de Rei 1972, Martorelles 1976, Sant Guim de la Plana 1982 i Sant Pere de Ribes 1989 Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques

Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…

La prohibició de les corrides de toros va comportar el reconeixement dels correbous com a festa que no perjudica l’animal © Fototecacat La decisió que el 2010 va prendre el Parlament de Catalunya de prohibir les corrides de toros va continuar sacsejant el món de la cultura popular al llarg del 2011, any en què se’n va celebrar la darrera a la plaça de toros de la Monumental, a Barcelona, el 25 de setembre Una de les conseqüències del debat públic que va generar aquesta prohibició va ser el blindatge de les festes de bous, una tradició especialment arrelada a les terres de l’Ebre, per bé que…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…