Resultats de la cerca

Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre

Hi participen persones i grups de la comarca al costat d’altres formacions musicals d’arreu del país, i té una clara vocació de recuperar cançons i músiques tradicionals Nasqué amb l’assessorament i el suport dels responsables del Tradicionàrius, el festival d’aquest tipus de música que se celebra anualment a Barcelona, i és per això que també se'l coneix com a Tradicionàrius al Lluçanès Els responsables del cicle Solc, juntament amb els Carrutxa Reus i Tramús Horta de València, editen la revista de música i cultura popular ‘Caramella’ El 1998 rebé el Premi Nacional de cultura…

El diumenge abans de la festa era concedit el càrrec de banderer al millor licitador El dia del sant la cavalcada sortia de la casa d’aquest tres genets de costat obrien la comitiva, el banderer al mig amb un cordoner a banda i banda Visitava les autoritats, i genets i cavalcadures eren beneïts a l’església de Sant Antoni Després de la benedicció, el millor genet feia alçar la cavalcadura sobre les potes del darrere i li feia fer tres tombs Més endavant, fou tota la cavalcada que donava tres voltes entorn de l’illa de cases on hi havia l’església Genets i cavalcadures anaven…

Les balladores duen una gran mantellina blanca, i els balladors, un vestit negre i un barret de copa Hom la inicia amb una passejada de sortida pausada, al ritme de la tonada de la cobla, sostenint cada ballador, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora Després, giravoltant, les noies passen al costat esquerre i són saludades pels nois Encarada cada parella i deixada anar de les mans, comença la part dita dansa , en la qual hom forma un rotllo que s’eixampla i s’estreny i realitza encreuaments que creen l’efecte d’una estrella de dotze raigs, igual que la del ball del ciri…

Tot i no ésser una actuació competitiva, a la pràctica és la diada anual en la qual les grans colles aixequen els seus millors castells Si bé les colles de Valls havien estat durant molts anys les grans protagonistes de Sant Fèlix, al costat dels Nens del Vendrell, actualment les colles vallenques comparteixen plaça amb els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa, les dues formacions rivals dels Xiquets de Valls Aquesta diada es desenvolupa a la plaça de la Vila, que és popularment coneguda des de fa alguns anys com la “plaça més castellera” Tal com és habitual en la…

Format a Mèxic, el 1897 anà becat a Roma, on estudià art, dret i filosofia, i es relacionà amb polítics socialistes, amb els quals collaborà Actiu nacionalista, a suggeriment de l’escriptor Leopoldo Lugones, adoptà el nom de Doctor Atl que en nàhuatl significa ‘aigua’ De tornada a Mèxic, treballà a l’Academia de San Carlos i reivindicà un art genuïnament mexicà, allunyat de la tradició europea i arrelat en l’art popular indígena El 1913 anà a París, on fundà la revista politicoartística Action d’Art , que edità 1913-15, i s’oposà a la dictadura de Victoriano Huerta Com a pintor fou influït…

Els glosadors, homes o dones, en general analfabets i sense instrucció, componen, sovint d’una manera improvisada, gloses —corrandes— i glosats , algun cop impresos com a literatura de canya i cordill i amb una certa freqüència repetits pel poble, el qual els tradicionalitza o bé en recorda l’autor, no sempre autèntic Segons una cançó mallorquina “tothom pot ser glosador / per poc que s’hi entretenguin / amb quatre mots que s’avenguin / vet aquí una cançó” En realitat, però, al costat de tota una sèrie d’afeccionats casolans —els quals, d’altra banda, han fet milenars de gloses, moltes de les…

Constitueix el gruix més important de les peces conegudes del teatre del cicle nadalenc  misteri Prescindint d’algun fragment anterior del Principat, cal tenir en compte sobretot cinc consuetes mallorquines per a la nit de Nadal de la fi del segle XVI, compostes de diversos elements hi ha, per exemple, reminiscències de l’ ordo prophetarum o processó dels profetes del drama litúrgic llatí, la representació de la Sibilla i l’emperador, i nadales més o menys populars, al costat de la representació pròpiament dita dels pastorells , d’un to ingenu i a vegades un xic irreverent i tot…

La componen dues parts, l’una dita curts , variable de divuit a quaranta compassos, i l’altra llargs , de cinquanta-cinc a vuitanta-cinc habitualment, sense, però, cap límit exprés Ambdues parts són anomenades tirada , i l’ordre en què s’executen figura en organigrama És de rigor en la sardana un preludi de flabiol el mateix instrument fa el contrapunt a l’inici de la cinquena i de la sisena tirades de llargs les dites sonades són per fer atenció, i hom no les balla Els balladors, agafades les mans i formant rotllana, de cara al centre, movent-se de costat, marquen puntejant amb…

Comença entorn de l’Epifania, però estrictament hom considera carnaval els tres dies anteriors diumenge, dilluns i dimarts al dimecres de Cendra Hom anomena també el carnaval, especialment als Països Catalans, carnestoltes Pel carnaval es manifesten, d’una manera barrejada i confusa, costums i festes molt antics, molt heterogenis i diversos, propis de diferents estadis de la civilització, alguns dels quals, havent estat bandejats pel cristianisme, trobaren en aquest període de l’any possibilitats de manifestar-se En són una mostra els diferents balls, comparseries i mascarades, l’ús de la…