Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
salpàs
Folklore
Cristianisme
Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual.
Regulat per l’antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d’ous, segons la categoria de les cases Hom beneïa la sal posada en un plat amb una candela al mig i, un cop barrejada amb aigua beneita, s’hi aspergien les portes i les quadres del bestiar Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l…
esbronc
Folklore
Costum propi de carnestoltes, que consistia a fer les disfresses retret de les faltes, defectes, secrets més íntims, etc, als coneguts que trobaven per atzar, aprofitant l’anonimat que donava la màscara.
L’insultat havia de suportar passivament l’esbronc, que tenia lloc generalment en públic balls, carrers i voltat de curiosos Sovint el costum era utilitzat per persones ressentides que cercaven el causant del greuge, el qual atacaven amb gran crueltat
L’ou com balla

L'ou con balla a la catedral de Barcelona (2014)
© CIC-Moià
Folklore
Costum propi del dia de Corpus que consisteix a fer sostenir un ou buit damunt de l’aigua del brollador d'una font tota guarnida de flors.
Sembla que és un joc propi de l'escolania de la seu de Barcelona, i es fa al brollador del claustre de la catedral i, més modernament, a les fonts dels patis d'altres edificis del barri gòtic barceloní Casa de l’Ardiaca, Reial Acadèmia de Bones Lletres, palau del Lloctinent, Museu d'Història de la Ciutat, Museu Marès, Ateneu Barcelonès i el claustre de l'església de Santa Anna, i també a les fonts d'altres llocs de la ciutat claustre de l'església de la Concepció Tradicional des del segle XIX, hi ha indicis de l'ou com balla als segles XV i XVII Posteriorment, altres ciutats han incorporat…
festa de les caramelles
Folklore
Música
Festa pasqual que té lloc tradicionalment a la Catalunya Vella i al nord de la Nova: una colla de cantaires visiten cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles.
Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua Un de la colla que, per tal d’arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat collectiu El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles, presenta nombroses…
els Innocents

La matança dels Innocents (1611), de Guido Reni (Pinacoteca Nacional, Bolonya)
Folklore
Infants de la rodalia de Betlem que, segons l’evangeli de Mateu, Herodes feu matar en veure’s burlat pels mags.
Venerats com a sants, hom en fa commemoració el 28 de desembre El dia dels Innocents , a partir de l’antic costum d’alguns monestirs i catedrals medievals de donar el poder aquest dia a un infant bisbetó derivà cap a d’altres bromes els fadrins d’alguns pobles ocupaven el lloc dels capellans hom celebrava fins i tot misses burlesques, que portaren a la prohibició de la festa i de les autoritats locals, amb recaptament d’"imposts” que servien per a celebrar la festa, representacions de broma del consell municipal, etc La festa tenia una importància especial a Igualada Ha perdurat fins avui…
alcavot
Folklore
Cadascun dels individus (dos o tres) que a les cerimònies de noces de la Catalunya Vella eren encarregats d’anar a cercar la núvia i de conduir-la a l’església.
Resta algun vestigi del costum a la Garrotxa, a l’Empordà i al Ripollès
entrada de la murta
Folklore
En alguns pobles valencians i especialment a les processons de València (Corpus Christi i Mare de Déu dels Desemparats, des del 1904), seguici de carros guarnits de flors i garlandes des dels quals hom llança branques de murta pel carrer, davant d’una comitiva religiosa o profana.
Sovint hi anaven comparses de cantors i guitarristes El costum inspirà una popular composició musical de Salvador Giner i Vidal
ball de l’arbre
Folklore
Ball rodó fet al voltant d’un arbre.
Costum antic molt estès a Catalunya amb el qual moltes vegades hom posava fi a una junta celebrada entorn d’un arbre
mocadorada

El President de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, rep la mocadorada del Gremi de Mestres Confiters de València (06/10/17)
Presidència Generalitat Valenciana (CC BY-NC-ND 2.0)
Folklore
Present que fan tradicionalment a València, el 9 d’octubre, dia de sant Dionís, els fadrins a llurs promeses, consistent en dolços de massapà i sucre (piuleta i tronador) que imiten les formes dels coets homònims, els quals van embolicats en un mocador de cap.
El costum, popular a l’Horta, es generalitzà després a la ciutat, on, els darrers anys, el gremi de pastissers organitza concursos anuals per premiar les mocadorades millor presentades
neula
Gastronomia
Folklore
Full prim de pasta de farina, amb sucre o sense, que hom menja per les festes de Nadal a Mallorca i a l’Empordà.
Per l’advent, a Mallorca és costum de penjar a les llànties i als salomons de l’església tantes neules com setmanes falten per a la quaresma són també usades com a ornament durant les festes de Nadal