Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
festa de moros i cristians

Festa de moros i cristians
© C.I.C. Moià
Folklore
Festa que hom celebra a diverses localitats valencianes (Agullent, Alcoi, Banyeres, Callosa d’En Sarrià, Cocentaina, Crevillent, la Vila Joiosa, Muro del Comtat, Villena, Onil, Mutxamel, Ibi, Beneixama, etc.), en la qual diverses comparses escenifiquen, amb variants, la victòria cristiana sobre els musulmans.
La més important és la d’Alcoi, amb precedents almenys des del segle XVII, que hom celebra en la festivitat de sant Jordi en commemoració de la victòria sobre la revolta morisca del 1276 Es comença el 22 d’abril amb una desfilada dels dos bàndols i, després, l’entrada cristiana en un castell bastit expressament i l’entrada dels moros Segueix l’alardo El 23 hi ha una processó religiosa, i el 24 un simulacre de batalles, amb victòria alternativa mora i cristiana Els bàndols són organitzats en “filades”, que prenen diversos noms corsaris, navarresos, beduïns, etc i porten uniformes distints Se…
es Firó
Folklore
Festa popular que se celebra a Sóller (Mallorca) el segon dilluns de maig per a recordar una victòria dels seus habitants contra els pirates turcs el 1561.
La vila commemora la victòria contra els pirates des de l’any immediatament posterior als fets, primerament amb una processó i més tard amb una fira comercial, celebrada el segon diumenge de maig El 1855, Sóller decidí commemorar la gesta amb un simulacre dels fets el dia posterior a Sa Fira, representant el desembarcament dels corsaris Des d’aquest moment, la jornada prengué el nom d’Es Firó La celebració, en què collaboren més de 1500 actors, comença el diumenge a les 11 de la nit, quan els cristians vetllen les armes a la plaça del Mercat, acompanyats d’un bon rom cremat,…
filada
Folklore
Cadascuna de les comparses o els grups de disfresses que prenen part en els combats de moros i cristians
.
alardo
Folklore
Actualment, en algunes localitats valencianes, simulacre de combat entre moros i cristians, celebrat anualment amb motiu de la festa patronal.
cavallets

Cavallets de Barcelona exposats
© MPG
Folklore
Figura d’entremès, dita també cavalls cotoners o cavalls cotonins o cavallins.
És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a la Patum de Berga i a la Mata-degolla de Sant Feliu de Pallerols han…
geneta
Folklore
Noia disfressada de moro, amb un sabre petit, que acompanya l’alferes moro en les festes de moros i cristians d’Alcoi.
Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela
Folklore
Festes en honor de la Mare de Déu de la Candela que se celebren cada 10 anys a la ciutat de Valls (Alt Camp).
Aquesta celebració extraordinària, que coincideix amb tots els anys acabats en u, té el seu origen en una solemne processó votiva a la fi d'una pesta en honor de la Mare de Déu, patrona de la ciutat, a fi que preservés els vallencs de qualsevol calamitat Pau Baldrich 1760-1834, marmessor del llegat de mossèn Josep Parellada, fou el promotor de les festes decennals, i fou qui signà el 28 de gener de 1791 davant notari el vot públic, junt amb el batlle de Valls i la comunitat de preveres presidida pel rector de la parròquia de Sant Joan La Mare de Déu de la Candela, imatge molt…
quaresma
Representació gràfica popular de la quaresma
© Fototeca.cat
Folklore
Cristianisme
Període de quaranta dies que, en el cicle de l’any litúrgic cristià, precedeix la festa de Pasqua.
El mot “quaresma” deriva del llatí quadragesima Al principi, tenia un caràcter marcadament baptismal es tractava d’un temps destinat a la preparació dels catecúmens a la solemne cerimònia del baptisme, que tenia lloc la nit de la vetlla pasqual A la fi del segle IV adoptà també un caire penitencial, en un doble sentit era el temps que els penitents públics acomplien les penitències necessàries per a obtenir la reconciliació amb l’Església, que s’esdevenia el Dijous Sant i era l’època en què tots els cristians practicaven el dejuni i l’abstinència, com a preparació ascètica a les solemnitats…
falcons

Escala de 9 construïda pels Falcons de Vilafranca
Falcons de Vilafranca
Folklore
Altres esports
Manifestació gimnasticoesportiva que s’introduí a Catalunya al primer terç del segle XX seguint el model de l’associació txeca Sokol, grups gimnàstics que foren creats a Praga el 1862 i que seguien un mètode educatiu.
Des d’aleshores han experimentat múltiples i profundes transformacions organitzatives i formals Actualment són grups d’entre cinquanta i cent persones, amb una mitjana d’edat jove i que construeixen diferents figures i torres humanes en què es conjuguen diferents posicions Alguns d’aquests exercicis i piràmides tenen moviment Solen anar vestits amb camisa i pantaló blanc i cada colla porta un escut i una faixa que els identifica Les seves actuacions es basen en l’equilibri, la força, la rapidesa d’execució i l’espectacularitat La seva localització geogràfica és, majoritàriament, al Penedès Al…
proverbi
Literatura
Folklore
Màxima o sentència moral i didàctica, de caràcter erudit o popular.
Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil…