Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
ses Valentes Dones
Folklore
Llegenda de Sóller —no documentada fins al s XVII i enriquida durant el XIX— segons la qual el 1561, durant l’atac dels turcs a la ciutat, dues dones de can Joan Tamany mataren, amb la barra de la porta, tres pirates que volien saquejar llur casa.
Des del 1854, ses Valentes Dones figuraren el segon diumenge de maig a la festa que se celebrava per commemorar la victòria dels sollerics contra els turcs 11 de maig de 1561
festa de les dones
Folklore
Festa popular que hom celebra en alguns indrets de Catalunya, com la Granja d’Escarp, Fraga i Mequinensa.
Es celebra el dia de Santa Àgata 5 de febrer, patrona de les dones, durant la qual aquestes prenen, faceciosament, el comandament domèstic i obliguen els homes a fer les tasques tradicionalment considerades femenines
ploraner | ploranera
Etnografia
Folklore
Individu, generalment una dona, que plora en les cerimònies, sobretot l’enterrament, per acompanyar el dol d’un parent, d’un amic o d’un membre destacat de la societat.
En l’antiguitat, homes i dones acompanyaven el dol plorant d’una manera cridanera i ostensible, pràctica seguida encara actualment en alguns pobles de la Mediterrània
cascavellada
Folklore
Dansa popular rossellonesa que hom ballava durant el carnaval al final del segle XIX.
Era ballada pels carrers dels pobles i interpretada per un nombre indefinit de parelles, que portaven, sembla, cascavells Els dansaires es posaven en dos rengles els homes a un costat i les dones a l’altre
faller | fallera
Folklore
Membre de les comissions de carrer encarregades d’organitzar, en el transcurs de l’any, la festa de les falles i, mentre dura la festa, dels diversos actes (traques, cercaviles, crema, etc).
Actualment, els fallers i les falleres duen, en els actes, vestits inspirats artificiosament en els que hom considera típics els homes, l’anomenat de torrentí negre, amb pantalons llargs, i les noies, el vuitcentista de gala de les dones de l’Horta
ballet de Déu
Folklore
Dansa popular catalana de caire cerimoniós i auster i de melodia suau i seriosa, pròpia de dies de festa, abans o després de l’ofici.
Té nombroses variants i una notable antiguitat Ha estat anomenat també ballet de quatre , per tal com les parelles s’hi agrupaven de dues en dues Segons els llocs, era ballat amb vestits negres, les dones portant caputxes, escapularis al coll i rosaris a la mà, i els homes encreuant les mans sobre el pit
festes de l’arbre de maig
Folklore
Commemoracions tradicionals, generals als Països Catalans, que consistien en l’erecció i l’entronització solemne d’un arbre de l’espècie més comuna a la contrada, durant determinats dies de maig.
Al voltant de l’arbre hom celebrava el ball de l’arbre de maig del qual són conservades la coreografia, la lletra i la música del de Santa Maria de Merlès Berguedà, entre d’altres Dansa de caràcter festiu, de compàs ternari en alguns llocs anava a càrrec de dones soles D’origen semblant és el ball de l’arbre verd , comú a la Garrotxa , al Ripollès i a l’Empordà per carnestoltes
Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya
Folklore
Entitat d’àmbit nacional creada l’any 1985, que aplega les colles de ball de bastons.
Actualment hi ha unes 90 colles censades A part, en molts pobles, hi ha altres colles que no tenen activitat continuada i només surten en una ocasió determinada El ball de bastons està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen ja es ballava al segle XII Sempre havia estat ballat només per homes, però al final dels anys seixanta començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades La Coordinadora és una associació amb els objectius bàsics d’organitzar i promoure actes culturals, populars i…
danses d’Àger
Folklore
Danses que les dones ballaven a Àger (Noguera) la nit de Sant Joan al voltant de la foguera, tot cantant corrandes.
ball de Dames i Vells
Folklore
Ball popular, de parlament i jocós, propi de la confraria dels bastaixos i dels forners de Tarragona, format durant el segle XVI, que precedia, juntament amb molts altres, l’entrada solemne dels arquebisbes a la ciutat, la processó de Santa Tecla i les comitives de reis i grans personatges.
Les evolucions, molt simples, eren acompanyades d’una melodia reiteradament exposada per un violí, i ritmades, a més, amb un bombo El parlament consistia en les queixes d’uns vells al batlle i al rector perquè, casats amb dones joves, balafiadores i frívoles, el bon ordre de la casa, l’economia dels marits i llur atenció personal n'eren perjudicats Com en la major part dels balls populars de la Catalunya Nova, els trets de gràcia i cortesia n'eren absents tots els papers, també els femenins, eren assumits per homes de la confraria, disfressats i alcofollats fins a la cosa…