Resultats de la cerca
Es mostren 54 resultats
geganter | gegantera
mascletada
mascletada a la plaça de l’ajuntament de València
© Fototeca.cat
Folklore
Al País Valencià, disparament successiu de masclets que hom fa durant algunes festes.
Són especialment importants les de les falles, i se solen fer de dia
globus
Folklore
Baló aerostàtic, normalment de paper, amb colors llampants, que hom fa alçar en espectacles festius.
rua
rua del Carnestoltes de Reus
© Fototeca.cat
Folklore
Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers principals d’algunes poblacions.
envelat
Folklore
Construcció, coberta i tancada amb veles, improvisada a l’aire lliure.
És un dels elements més típics de les festes majors de Catalunya, on fa les funcions de sala de ball popular Els primers, anomenats de paperina , tenien una estructura cònica, amb una antena central foren substituïts, cap a mitjan s XIX, per uns altres d’estructura gairebé quadrangular, delimitada per antenes que, mitjançant cordams, sostenien les veles actualment, hom els construeix amb estructures lleugeres de tub metàllic A l’interior, sense cap suport, la decoració amb cortinatges i, a vegades, amb miralls i tapissos fa de folrat dels costats, separats,…
Deixem lo dol
Folklore
Refrany dels goigs de Pasqua cantats pels joves dels pobles de Mallorca i de Menorca durant la capta de les panades, equivalent a les caramelles del Principat.
La forma més habitual fa “Deixem lo dol, cantem amb alegria, / anirem a dar los Pascos a Maria”
fer l’aleta
Folklore
A les colles de castellers, gest que fa l’enxaneta amb la mà enlaire al moment de coronar el castell o el pilar.
nan
El ball dels nans durant la festa major d’Olot
© Arxiu Fototeca.cat
Folklore
Figura d’entremès formada per una persona amb el cap ficat dins un gran cap de cartó, grotesc, que fa l’efecte de curt de cos.
Acompanyen sovint els gegants a la processó de Corpus i en les altres oportunitats en què surten, ballant i empaitant la mainada o bé captant Són esmentats ja a València al s XVII, mentre que al Principat no apareixen fins al s XIX són notables per la coreografia els de Berga i Olot, i per la indumentària els de Tarragona
festa major
Aspecte d’una festa major de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, amb gegants i colles de grallers
© Fototeca.cat
Folklore
Conjunt de solemnitats amb què una població (o un barri) celebra la festa anual del seu patró (que no sempre és el titular de la parròquia) o, en algun cas, commemora un fet important de la seva història o tradició.
Sovint, quan no s’escau en estiu, hom celebra una segona festa major en aquesta època de l’any Solen durar tres dies que a moltes ciutats i viles hom fa coincidir amb les fires, el primer dels quals hom considera feriat Entre els actes religiosos, han estat o són tradicionals les vespres o completes a la vigília, l’ofici solemne, amb un orador invitat per al sermó i la processó sovint amb gegants i nans, acompanyats, tots, per música de banda I entre els actes profans, cercaviles, balls a l’envelat o en un teatre on també se celebren concerts i representacions teatrals o líriques, balls de…