Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Blancaflor
Folklore
Personatge femení del cançoner popular català.
La cançó de Blancaflor és de tema cavalleresc i, per la melodia i el tema, sembla atribuïble als segles medievals Popular a tot el litoral del Principat, hom en coneix una versió a la Garrotxa És una de les peces més originals del folklore musical català
ball de la muntanyeta
Folklore
Modalitat del ball pla que hom ballava al Pallars, al so de corrandes.
Les estrofes començaven amb el vers Allí dalt de la muntanya , i eren cantades pels dos grups de dansaires que l’interpretaven el masculí i el femení
Maria Baldó i Massanet
Folklore
Educació
Pedagoga i floklorista.
Intervengué en el moviment feminista català de principi del s XX Collaborà en diverses revistes i institucions pedagògiques Dirigí el primer grup escolar femení de Barcelona, La Farigola, del patronat escolar de l’ajuntament Fou degana del Casal del Mestre durant la guerra treballà a la conselleria de cultura de la Generalitat S'exilià a Tolosa de Llenguadoc, on morí
Manuel Sanchis i Guarner
© Arxiu Ismael Latorre Mendoza
Folklore
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Filòleg, historiador i folklorista.
Estudià a la Universitat de València i a la de Madrid, i es llicencià en dret i es doctorà en filosofia i lletres Amplià estudis en el Centro de Estudios Históricos de Madrid, sota la direcció de Menéndez Pidal i de Navarro Tomás S'incorporà a l’equip d’enquestadors de l' Atlas Lingüístico de la Península Ibérica i recorregué els Països Catalans per fer les enquestes per a la part catalana de la dita obra Després d’una interrupció del treball científic durant els anys 1936-43, el reprengué a Mallorca, on visqué fins el 1959 exercint de professor d’idiomes i collaborant molt eficaçment en la…
la Balanguera
Folklore
Dansa i ball
Música
Nom que havia estat donat a Mallorca a la Bolangera, personatge popular femení, conservat en la denominació d’un ball rodó infantil, cantat, de ritme molt mogut: el ball de la Balanguera.
Joan Alcover , en el seu poema La Balanguera, transformà el personatge de la cançó mallorquina en una mena de parca que fila el fil de la vida Amadeu Vives musicà aquest poema, que glossava els dos primers versos de la cançó, i que esdevingué, a partir de les interpretacions de l’Orfeó Català i d’Emili Vendrell, una cançó popular a tots els Països Catalans Identificat el personatge amb la pàtria, aquest cant ha estat adoptat com a himne patriòtic en moments que no ha estat possible de cantar-ne de més explícits El 1996 fou declarat himne oficial de Mallorca
la Bolangera
Folklore
Personatge popular femení —dona poc treballadora que fa diners sense gaire esforç— que ha inspirat el text del ball tradicional català del mateix nom, de compàs binari i de moviment viu i tonada alegre.
La Bolangera, per la seva primera part, sempre en ball rodó, sembla d’origen antic, i és derivat molt probablement de la Boulangère francesa Fou ballada arreu dels Països Catalans El mateix nom ha designat un ball rodó infantil, sobretot a Mallorca, on ha pres la forma de la Balanguera
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…