Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
correguda de joies
Folklore
Cursa o correguda de cavalls muntats a pèl per llauradors, freqüent al s XIX a l’Horta i a la mateixa ciutat de València per celebrar esdeveniments polítics i altres.
Els guanyadors eren recompensats amb joies , normalment grans mocadors exhibits al portajoies, cèrcol fet de fulles mantingut a la part superior d’un pal
cos
Folklore
Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per a diversió dels espectadors.
Hom obstaculitza els participants de molt diverses maneres per tal de fer la cursa extravagant i causar hilaritat Així, en el cos de sacs , els participants corren posats dintre sacs en el cos de parells , corren de dos en dos, lligats pels braços en el cos de l’ou , corren amb les mans lligades al darrere i una cullera a la boca amb un ou al buc, que cal que no caigui en el cos de rucs , van muntats en ases amb l’albarada deslligada i posada al revés en el cos de pedres han de tirar dins els respectius cabassos una mateixa quantitat de pedres arrenglerades a terra, una a una És pròpia de l’…
dijous dels Compares
Folklore
Tercer dijous abans de carnestoltes, en què era costum que el qui havia estat padrí o compare aquell any feia un obsequi, normalment joies o roba, a la comare.
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…