Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
Salvador Palomar i Abadia
Folklore
Etnòleg i dinamitzador cultural.
Fou membre fundador, el 1980, de l’entitat Carrutxa, dedicada a la recerca i dinamització de les festes i la cultura popular i tradicional, actualment reconvertida en Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Ha estudiat i publicat gran quantitat d’estudis sobre les festes i les manifestacions que hi intervenen, el teatre popular, els grups de foc, els jocs, els oficis i les creences Destaquen La Tronada, festa a Reus 2001, El ball de diables al Baix Camp 1987 i El ball de valencians a Reus, al Baix Camp i al Priorat 2007 També ha coordinat campanyes d’investigació i actuacions sobre…
rua
rua del Carnestoltes de Reus
© Fototeca.cat
Folklore
Desfilada de vehicles guarnits i de disfresses que es fa els dies de Carnestoltes pels carrers principals d’algunes poblacions.
Diada del Llibre
![](/sites/default/files/media/FOTO/GEC_An2012_034.jpg)
Celebració de la diada de Sant Jordi a la plaça del Mercadal de Reus (Baix Camp)
© Ajuntament de Reus
Folklore
Festivitat comercial i cultural instituïda a Barcelona el 1923 per la Cambra Oficial del Llibre, a iniciativa del seu conseller Vicent Clavel i Andrés, per a commemorar l’aniversari de la mort de Miguel de Cervantes.
La data, fixada el dia 23 d’abril, festivitat de Sant Jordi , arrelà ràpidament a la ciutat, i aviat s’estengué arreu del Principat, a d’altres poblacions dels Països Catalans i, fins i tot, a països estrangers com el Japó Hom organitza parades de llibres al carrer, venuts amb descompte, i també conferències i actes culturals El 1996 la UNESCO declarà aquesta data, basant-se en el ressò i els actes que té a Catalunya, el Dia Mundial del Llibre
Cels Gomis Mestres
![](/sites/default/files/media/EEC/gomis_mestres_cels.jpg)
Cels Gomis Mestres
Enciclopèdia Catalana / David Campos
Excursionisme
Folklore
Excursionista i folklorista.
Recopilà nombroses dades folklòriques i geogràfiques que divulgà en escrits i articles al butlletí de l’Associació d’Excursions Catalana, entitat de la qual havia estat delegat a diverses poblacions, a més d’haver-ne fundat i presidit una delegació a Figueres Inicià la collecció de llibres “Biblioteca Folklòrica” de l’entitat Un cop constituït el Centre Excursionista de Catalunya, continuà la seva tasca divulgativa i les collaboracions en el butlletí de l’entitat Des del 1876 es dedicà fonamentalment a estudis folklòrics catalans
panellet
![](/sites/default/files/media/FOTO/Panellets_CIC_20111031_02421.jpg)
Panellets
© C.I.C.-Moià
Alimentació
Folklore
Dolç de dimensions petites i forma diversa (rodona, llarguera, etc.), fet essencialment de massapà, al qual de vegades hom afegeix pinyons, coco, fruita confitada o altres ingredients, i cobert amb sucre, ametlles o pinyons torrats, etc.
Amb les castanyes, constitueixen la menja típica de la nit de Tots Sants Era costum que les padrines en regalessin a llurs fillols A la Segarra i a l’Urgell reben el nom de mitgetes Associat a aquest postre, en diverses localitats, com a Reus, encara se celebren les tradicionals rifes de panellets L’origen d’aquesta menja és incert, tot i que antigament hi havia un tipus especial de panets d’ofrena que es destinaven als difunts
ciutat gegantera
Folklore
Títol honorífic que l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya atorga per assemblea a una població diferent, la colla de la qual es fa càrrec de la custòdia dels gegants de l’Agrupació i de la representació oficial gegantera durant un any.
La primera fou Sallent, el 1985, i posteriorment n'han estat també designades Tona, Vilassar de Dalt, Molins de Rei, Sant Celoni, Manresa, Reus, Palamós i Lleida L’any 1996 no se celebrà la festa i el 1997 el títol recaigué en Esplugues de Llobregat, seguida per Móra d’Ebre, Vic, Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat 2001 El dia central és la festa que agrupa gran quantitat de gegants, i com a acte més característic, el ritual de traspàs dels gegants de l’Agrupació de la ciutat gegantera sortint a la ciutat entrant
Solc
Folklore
Festival de música popular i tradicional que s’organitza cada estiu als pobles del Lluçanès (Osona) des del 1991.
Hi participen persones i grups de la comarca al costat d’altres formacions musicals d’arreu del país, i té una clara vocació de recuperar cançons i músiques tradicionals Nasqué amb l’assessorament i el suport dels responsables del Tradicionàrius, el festival d’aquest tipus de música que se celebra anualment a Barcelona, i és per això que també se'l coneix com a Tradicionàrius al Lluçanès Els responsables del cicle Solc, juntament amb els Carrutxa Reus i Tramús Horta de València, editen la revista de música i cultura popular ‘Caramella’ El 1998 rebé el Premi Nacional de cultura popular de la…
correbou
![](/sites/default/files/media/FOTO/correbous Peñíscola.jpg)
Correbous a Peníscola
© C.I.C. - Moià
Folklore
Cos de bous per carrers i places, anomenat també correguda de bous o simplement bous.
Als Països Catalans, el joc de bous és propi de les festes majors o, en alguns casos, de la celebració de les acaballes de les messes hi intervenen bous braus, jònecs o vaques, i, en determinades localitats, un home disfressat amb una màscara amb banyes Aquestes formes folklòriques són anomenades genèricament correbou o simplement bous La forma més usual de correbou consisteix a voltar la plaça de carros i organitzar baralles entre bou i home o, més rarament, entre bous sols bous tancats Les festes del correbou de Vic, Cardona, Olot, Morella, Reus i, en general, de les comarques…
Ramon Violant i Simorra
Folklore
Folklorista.
Autodidacte, com tots els capdavanters del folklore català, fou especialment influït per Fritz Krüger, amb el qual tingué amistat personal, i més endavant, per Julio Caro Baroja El 1925 es traslladà a Barcelona, on continuà exercint el seu ofici de sastre, però des del 1940 s’ocupà fonamentalment de la secció d’etnografia nacional del Museu d’Indústries i Arts Populars de Barcelona, de la qual era conservador El 1932 començà a publicar un bon nombre de monografies —llibres o articles— sobre els aspectes més diversos de la cultura popular al Pallars, d’una precisió científica poc freqüent fins…
,
Bienve Moya
![](/sites/default/files/media/FOTO/257057.jpg)
Bienve Moya
Folklore
Literatura catalana
Nom amb què és conegut el folklorista, activista, gestor cultural i escriptor Benvingut Moya i Domènech.
Cursà estudis d’art dramàtic a Barcelona i els anys setanta fou actor en la companyia Els Joglars Ha estat director del Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú, iniciador de la Xarxa de Teatres Públics de Catalunya i membre del consell del Projecte Alcover mercat de teatre en català, promotor i codirector de la Fira Festival de Circ Trapezi Reus-Vilanova i la Geltrú i promotor, amb el Taller de Músics de Barcelona, del projecte Socatalà, d’investigació per a la música tradicional contemporània catalana Ha treballat a l’Ajuntament de Barcelona en la recuperació de les festes de la Mercè, el…
,