Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Ricard Olmos i Canet
Folklore
Música
Músic i folklorista.
Deixeble de Manuel Palau a València i de Ch Köchlin a París, estudià sistemàticament la música tradicional de l’àrea de Castelló de la Plana És autor d’obres simfòniques, corals i de cambra Destaquen els seus Tres poemes 1952, per a piano
Concurs de Castells de Tarragona
Folklore
Competició castellera que, cada dos anys, reuneix a la plaça de toros de Tarragona les millors colles del moment.
Aquest certamen és organitzat pel Patronat Municipal de Castells de Tarragona i se celebra des del 1932, si bé el caràcter biennal no quedà fixat fins a l’any 1980 Normalment té lloc el primer diumenge d’octubre Les colles de Valls han estat les principals triomfadores del concurs, si bé els anys 2002 i 2004 guanyaren els Castellers de Vilafranca Una de les característiques d’aquest concurs és la seva llarga durada —més de vuit hores el 2004—, fet que ha anat en perjudici de l’interès del nombrós públic que hi assisteix Les polèmiques sobre el sistema de puntuació dels castells són també…
Francesc Pelagi Briz i Fernández
Folklore
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Música
Poeta, dramaturg, narrador, folklorista, editor de textos i traductor.
Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…
, ,
La cançó
Folklore
Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…